Els pneumàtics Michelín, Pirelli, o Dunlop durant els anys compresos entre 1942 i 1945 varen tenir fortes dificultats de fabricació pel complicat d’aconseguir aprovisionament de cautxú. El subministrament de cautxú de producció asiàtica arran de la II Gerra Mundial estava controlat pels japonesos i aquests es negaven a proveir el món occidental (semblant al que passa avui amb el gas de Rússia )
Aprofitant aquestes circumstàncies, Manufacturas de Corcho Armstrong va proposar la fabricació de massissos per rodes de bicicleta amb suro. Amb les patents n. 157.267 de 26/05/1942 i la n. 163.888 de 25/11/1943 intenta tenir la exclusivitat de aquest nou mercat.
Inicialment les rodes se fabricaven amb unes peces de suro natural encolades al voltat de la llanta; més tard se aplica una barreja de suro aglomerat que permetia una major durada. L’experiència obtinguda amb aquest tipus de aglomerats anys més tard varen donar vida al material Suro GES –suro + gomes diverses)
Es va posar en marxa una línia de maquinària especifica que va durar poc, ja que el 1945 es va normalitzar el subministrament de cautxú i les rodes de suro massís per a bicicletes i carretons varen quedar obsoletes.
