LA COMA D’ARANYA O CLOT D’EN BARNÉS
Dins la nombrosa toponímia cassanenca hi ha alguns noms de lloc que foren usats durant centúries per designar diferents indrets del nostre territori i, d’aquests, n’hi ha alguns que fa una pila d’anys que han caigut en l’oblit i no formen part, actualment, de la nostra memòria col.lectiva. A mi em sembla que és interessant recuperar-los i tornar-los a fer servir o com a mínim tenir-ne informació i saber com eren anomenats aquests indrets que avui, alguns, els trobem situats dins del nostre nucli urbà o en zones ben properes i d’altres en punts determinats de les nostres zones veïnals . En aquest escrit s’indiquen quins eren els noms de dos petits corrents d’aigua que naixien a la part més enlairada del nostre poble i també el nom de la coma que acollia un dels cursos que direcció nord-sud baixa fins a la riera Sosvalls; l’altre, situat mes a orient, al final del seu recorregut, aboca les migrades aigües que condueix fins a trobar el primer. Aquests són els documents que ens fan saber quins noms es feien servir per designar-los:
La coma d’Aranya apareix documentada l’any 1314 quan l’Arnau Barnés de la Cellera de Cassà declarà, a favor de l’Almoina, tenir un camp de dues vessanes situat al lloc anomenat coma d’Aranya. Novament l’any 1328 en capbrevar la mateixa peça s’indica que està situada dins la coma d’Aranya amb els límits següents: a l’est, a ponent, en part, i a tramuntana en honor del mas Cals; al sud en honor del propi Barnés i a ponent, en part, en el Torrent. La masia del mas Barnés estava situat a ponent de l’església de Sant Martí de Cassà, a la plaça de Sant Pere, i actualment es correspondria amb la situació de la finca de ca l’Arbussà (a) can Oms.
A l’any 1686 el mas Barnés de la Cellera ja porta el nom de mas Barnés del Portal i en Bernat Valls (a) Barnés, marit de la difunta Margarida Barnés, com a administrador dels béns del seu fill Joan Barnés i Valls, en una declaració de capbrevació a favor de l’Almoina, indicava tenir el clos del mas Barnés, de 10 vessanes d’extensió, que a sol ixent afrontava, en honor del propi mas i part amb el camí públic de Cassà a la vila de Caldes de Malavella; a migdia, en part, amb el camí de Caldes, part ,en honor d’en Saura (mas Calvó) i, part, en honor del propi Barnés; i, a tramuntana, amb el clos indicat. També declarà tenir dins la coma d’Aranya un camp de 26 vessanes que, per migdia, afrontava amb el Rieró o rec Madral que baixa fins a la riera de les Valls.
El madral de coma d’Aranya o de la Sínia s’iniciava dins el nucli urbà i baixava pel costat, de ponent, de la Torre Salvana, direcció sud, seguint pel costat dret del carrer del Portal, cap a la Sínia, des d’on continuava, drenant la suau fondalada anomenada la coma d’Aranya tot dividint els camps del mas Barnés de la Cellera o del Portal que s’eixamplaven, cap al sud, fins a trobar la riera Sosvalls els quals, a ponent del madral, formaven part del veïnat de Ventallol o Sangosta i els situats a orient formaven part del veïnat de Perles que, a finals del segle XVIII, li fou canviat el nom pel de veïnat de Mont-Roig.
En els mapes de l’Insitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, de l’any 1956, referits al terme de Cassà de la Selva, s’aprecia que la conca d’orient del Vall madral de Coma d’Aranya o de la Sínia arriba fins a la carretera de Caldes i pujava pel carrer Germà Agustí fins a la plaça de Sant Pere; per la banda de ponent el límit segueix la part mes enlairada dels horts de les cases del costat d’orient del carrer Xavier Carbó, fins a l’actual Escola Aldric, el Cementiri i, més al sud, la limita el camí de Sant Andreu; la part nord o capçalera de la coma la limitava el carrer d’Avall des de la plaça de Sant Pere fins a trobar l’entroncament del carrer Xavier Carbó. També s’aprecia que a la banda dreta de la citada carretera de Caldes només hi havia l’empresa d’aglomerats de suro Reliable i una sola casa un xic més avall (can Pere de l’Olor), mentre que les diferents peces de conreu del seu interior estaven limitades per diversos recs que anaven a parar al madral indicat i a un altre de paral.lel que, en trobar el camí del Cementiri a la carretera de Caldes, s’ajuntaven els dos i, allà mateix, s’hi unia, per l’esquerra, el torrent de l’Escrivania; llavors, formant un sol curs continuava fins a la riera Sosvalls. També es veu el traçat del camí que per sota el pont de la Sínia, on al damunt passava la línia del carrilet, anava baixant aparellat amb el madral indicat cap a les diferents peces de terra d’aquesta llarga fondalada.
Anualment quan es recaptaven els delmes de la Parròquia de Cassà de la Selva, referits al territori de la Coma d’Aranya o Clot d’en Barnés, aquest tenia un tracte especial a l’hora de fer-ne la recaptació i la distribució, diferenciant-se de la resta del territori parroquial. Les normes especificaven que el Delme del Clot d’en Barnés[1], assenyalat per termes, pagava de Delme i Primícia, de cada 8 quarteres i mitja, una. I als Reverends Rectors, els corresponia la meitat d’aquest Delme. S’ignoren els motius d’aquest tracte especial a favor de la clerecia de l’església de Sant Martí de Cassà. Els delmes deixaren de pagar-se a partir de 1839 després de ser intervinguts per l’Estat.
El topònim Aranya pot semblar estrany però en diferents lloc dels Països Catalans és encara ben viu i designa diversos indrets: A Tordera existeix la cova anomenada “forat de les Aranyes”; A Pardines existeix el pla de les Aranyes; A Querol hi ha el mas de l’Aranya; a Bicorb, al parc natural de la Canal de Navarrés hi ha la cova de l’Aranya declarada Patrimoni de la Humanitat on hi ha representacions d’art rupestre amb una escena de recol.lecció de mel datada entre el 1300-1500 aC.; a Santa Pola, Baix Vinalopó, hi ha la cova de les Aranyes on hi ha representacions d’art rupestre; a Mallorca, a la carretera de sa Calobra que va al torrent de Pareis s’hi troba el pas de s’Aranya que puja fins a la torre del Bosc; a Llutxent, a la Vall d’Albaida hi ha el barranc de sa cova de s’Aranya; a Mallorca, a la Serra de la Burguesa hi ha una cova coneguda com l’avenc de s’Aranya, etc. El nom de Coma d’Aranya provindria del llatí aranea i designaria l’artròpode invertebrat de l’ordre dels araneids amb quatre parells de potes i un aparell que segrega i deixa anar un fil sedós amb que teixeix la teranyina; per tant indicaria que a la fondalada o coma hi deurien abundar aquest tipus d’artròpodes; també podria ser que dins la coma hi existís amb abundància la planta herbàcia anomenada flor d’Aranya (Nigella damascena) pertanyent a la família de les Ranunculàcies que també podria ser la causa de l’aplicació d’aquest nom, tot hi que actualment ni a la part urbanitzada ni i a la part conreada de la coma no tinc present d’haver vist, si no és en algun jardí, la planta indicada.
L’ESCRIVANIA EL SEU TERRITORI I EL TORRENT DEL MATEIX NOM
El topònim Escrivania, a Cassà de la Selva, apareix en diferents capbreus a la segona dècada del segle XIV. Pren el nom de les terres que formaven part de la casa o rectoria on el Domer de la parròquia Ramon de Torrent, en aquella època, a més de les obligacions litúrgiques que el lligaven a l’església, també exercia com a notari de Cassà i redactava les escriptures notarials en el despatx rectoral. Per aquest motiu tant la casa com les terres que en formaven part eren anomenades de l’Escrivania. En aquell temps la rectoria estava situada on actualment hi ha la plaça del Doctor Botet i la finca, vers migdia, la limitava el camí real de Girona a Sant Feliu de Guíxols, avui carrer del Raval. Les terres de l’Escrivania, a finals del s. XVII, afrontaven, per orient, amb la casa de l’antic Hospital de Pobres de Crist situat, feia poc, en el mateix Raval.
Ramon de Torrent ja apareix com a notari de Cassà l’any 1299. Se’l troba el 1300 en un enfranquiment fet per Bernat de Vilademany, a favor d’Adelaida Esteve, de Cassà; també se’l troba el 1310, autoritzant una escriptura on Guillem Escarrer, senyor del Castell de Cassà, enfranquí a la Maria Viader, de Verneda; durant el 1314 són diverses les capbrevacions signades i autoritzades pel citat Torrent; A l’any 1319, continuava com a clergue de Cassà quan el citat Escarrer, senyor del Castell, a petició del propi Torrent, s’adreçà per escrit a Ramon de Montcorb, procurador, i a Guillem de Vilallonga, Batlle, per tal que establissin l’Escrivania Notarial de Cassà de forma oficial i definitiva.
El topònim Escrivania ja havia quedat consolidat com a topònim l’any 1328 i figura en un document que n’indica la procedència i el seu antic propietari. El text diu: “fexiam terre iuxta locum vocatum Scribania continentem in se unam parelliata sicut afrontatur ab oriente in honore Scribania que fuit Raymundi de Torrente condam, et ab occidente in camino publico inde transeunti que itur de loco de Caciano apud villam Sancti Felicis Guixellensis”; o sigui: “Feixa de terra a prop del lloc anomenat Escrivania, d’una parellada, que afronta a orient en honor de l’Escrivania que havia sigut del difunt Ramon de Torrent i, a ponent en el camí públic que allí passa i va de Cassà a la vila de Sant Feliu de Guíxols”.
Són diversos els capbreus que esmenten el topònim Escrivania tant en afrontacions de terres com en peces de la pròpia Escrivania; apareix també la vinya de l’Escrivania i, a l’any 1341, el torrent de l’Escrivania queda també clarament documentat: “Ferrer de Pons de Vila, en el lloc anomenat Scrivania, una peça de terra contenint mig jornal de bous. Afrontant a sol ixent en lo Torrent de Scrivania; a migdia i a ponent en honor seu lo qual té per lo Senyor del Castell de Cassà; i a cerç, en honor de Pere Salavert”.
El torrent de l’Escrivania s’iniciava dins el nucli cassanenc en un petit fondal que es formava entre el final dels solars d’orient del carrer Major i els vessants de ponent del Puigcugul a 148 m. d’altitud (finca de can Conxo); d’allà, direcció sud, travessava el carrer del Puigcugul; després travessava el Raval, a 143 m.; també el carrer Primitiu Artigas, a 141 m.; seguia, llavors, en paral.lel el carrer Dr. Robert, cenyint el final dels horts de les cases del carrer de la Pau, on al final del carrer, mercès a un petit pont, travessava la via del carrilet, on avui hi ha el Passeig del Ferrocarril, a 135 m.; més al sud, travessava el carrer Santiago Rusiñol, a 131 m. i al final dels horts, d’aquest carrer, el seu curs, surt actualment a la superfície, a 127 m., decantant, des d’aquí, cap al sud oest, fins que travessa el carrer del Sud o camí d’Esclet, a 121 m.; a l’altra banda de carrer pren direcció a ponent, seguint la fondalada de la històrica Coma d’Aranya i, per migdia, limita amb la Granja Mont-Roig fins a la carretera de Caldes que travessa separant, després, la finca de can Llorenç, a orient, de la de ca l’Olivé, a ponent, fins a trobar el vial que baixa paral.lel a la Variant des del camí de Sant Andreu o del Cementiri a la carretera de Caldes; llavors gira a nord-oest i s’ajunta al Vall Madral de coma d’Aranya o de la Sínia que travessa el camí citat el qual, per mitjà d’un petit túnel, s’esmuny per sota la Variant fins que, a l’altra banda, surt i travessa el pla d’en Barnés fins a trobar la riera Sosvalls on, finalment, a uns 180 m. més al sud-est, hi desguassa després d’haver recorregut, des dels seus orígens, uns 1.300 metres.
Vistos aquests antecedents es veu com el nom de Coma d’Aranya va ser el primer aplicat a aquesta contrada que, posteriorment, en ser-ne el mas Barnés de la Cellera el propietari majoritari d’aquestes terres també va ser designat amb el nom de Clot d’en Barnés; actualment aquesta ample fondalada no té cap designació específica. L’altre topònim Escrivania es generalitzà per l’activitat notarial del domer de l’església de Cassà feta dins la casa rectoral on es redactaven les escriptures i per aquest motiu se la designà amb el nom de l’Escrivania que s’amplià i donà nom a les terres de l’entorn i al petit torrent que s’originava ben a prop i les travessava direcció a migdia.
[1] Eren les terres del mas Barnés del Portal, situat prop de l’església, que direcció a migdia baixaven fins a trobar la riera Sosvalls, aparellades a orient, al camí ral de Cassà a Caldes, dins la fondalada anomenada Coma d’Aranya.
