Recordo que anys enrere havia sentit explicar que la plaça de la Coma portava aquest nom per la cessió d’uns terrenys que va fer al municipi el propeitari del mas Comes el qual tenia la masia, a la banda nord-oriental de la plaça, on avui hi ha la casa coneguda popularment per can Benet, al final del carrer Barraquetes. Si aquest era el motiu per aplicar aquest nom a la plaça sembla que s’hauria d’haver anomenat plaça d’en Comes o de can Comes, servant el nom del generós donador i no alterant-lo amb el de Coma.
Si busquem l’etimologia d’aquest mot que té diverses accepcions i escollim la que té un significat d’accident orogràfic, es constata que segons Coromines (DECat), COMA prové de CUMBA = “vall” o “valleta” i és un mot arreladissim en els dominis del francès (combe), occità (comba), gascó (coume) i es comú arreu del domini del català i abundosament documentat des dels orígens de la llengua. El seu significat arreu és el mateix “vall poc fonda”.
El mas Comes i les 13 vessanes de terra que hi tenia a l’any 1733[1] unides a la masia limitaven per ponent, en part, amb Domingo Xiberta, amb en Pere Monràs i amb en Jaume Carbó i Aygües; pel nord les tancava el curs del torrent del Castell; per l’est afrontaven amb terres de Narcís Grahit; i pel sud les limitava el camí públic de Cassà a Monells i a la Bisbal. Per tant el que avui és el final del carrer Barraquetes, tot el carrer Indústria i part del carrer de La Bisbal tancaven pel sud la finca del mas Comes; pel nord, ho feia el torrent indicat; per ponent, els límits indiquen que entre can Comes i can Monràs hi havia la casa d’en Domingo Xiberta que, pel nord, l’envoltava l’hort d’en Monràs i aquest, també pel nord, el tancava en Jaume Carbó i Aygües, la qual terra s’eixamplava fins al torrent del Castell; per l’est limitava amb en Grahit que tenia una peça de 4 vessanes que anava de l’indicat torrent (nord) a l’avui carrer de La Bisbal(sud); per l’est el tancaven les terres del mas Carbó de Les Serres i, per l’oest, les del mas Comes.
Bé amb el descrit fins ara es veu com a mitjans del segle XVIII més enllà de can Comes tot eren conreus amb algun petit clap boscós fins a trobar el mas Carbó.
El nom de plaça de la Coma donat a aquesta superfície triangular de poc més d’una vessana i mitja (1,63 vs.) sembla evident que derivaria precisament de la documentada Coma del Castell o Coma de Cassà que ho és des dels segles XIII i XIV. Aquesta coma o vall del Castell és drenada pel citat torrent del Castell que encercla per orient i sud el puig on hi havia el Castell i ara hi ha la masia de can Català del Castell. Si seguim els límits de migdia de la seva conca veurem com des del mas Carbó de Les Serres, vers ponent, continuen cap al Firal i, en la mateixa direcció, segueixen cap al carrer Indústria al final del qual giren lleument cap a nord-oest seguint pel sud de la plaça de la Coma des d’on decanten llavors cap al carrer de la Mel, el carrer d’Ocata, la plaça de Mossèn Cinto, el carrer de Girona i travessen els carrers d’Avall, del Progrés i del Remei, continuant cap a can Palau i les antigues terres d’aquest mas que, vers ponent, arriben fins al carrer de la Via.
Cal fer referència a un camp de can Comes que era conegut amb el nom de camp de la Coma[2] i comprenia la zona d’on avui hi ha la Carretera Provincial i des del marge esquerre del torrent del Castell, més o menys a l’alçada d’on hi havia la finca de can Masgrau o cal General al carrer Enric Coris, limitant amb terres d’en Grahit, baixava pel que avui és la carretera de La Bisbal i Provincial, fins a trobar els límits ponentins ja indicats de la finca. La seva propietària, la viuda Comes, l’any 1857 establí diverses peces de terra del camp citat, a diferents adquiridors que, pel nord, afrontaven amb el torrent del Castell i, per migdia, en un camí de carros. Això indica que la carretera de Girona a Sant Feliu tot hi haver-ne iniciat la seva construcció l’any 1851 encara no havia arribat a aquest indret de Cassà de la Selva. En altres documents dels anys 1892, 1898 i 1923[3], referits a altres parcel.les del mateix camp de la Coma, ja indiquen que, a migdia, afrontaven amb la carretera Provincial i pel nord amb el citat torrent. Si ens preguntem com és que un camp de can Comes tenia el nom de camp de la Coma i no camp d’en Comes o de can Comes, és perquè senzillament el camp formava part de les terres compreses dins l’esmentada coma o vall que era el topònim antic i característic que donava nom a la fondalada. La plaça de la Coma en estar integrada dins la conca indicada és normal que se li apliqués també l’apel.latiu de coma igual com s’aplicava al camp indicat.
Mercès a un capbreu de l’any 1752[4] queden aclarides quines eren les cases i els seus propietaris que ocupaven la banda nord de la plaça. El capbrevant era en Pere Carbó i Ayguas i declarava que tenia a directe domini, pel domer de Cassà, el reverend Francesc Balaguer, cinc vessanes de conreu situades a prop de la vila les quals afrontaven a sol ixent amb Josep Comes, pagès del mas Comes. Al sud part en honor de Pere Monràs fuster; part en honor del magnífic Pere Pujades, doctor en medecina, de la Bisbal; part en honor d’en Pere Llambí fuster; part en honor del propi declarant Pere Carbó; part en honor d’en Benet Carós; part en honor de Sebastià Barnés estudiant; part en honor d’en Grau Casanovas teixidor de llana; part en honor del propi declarant que havia sigut d’en Gelabert anomenat camp de la Canamera. A ponent part en honor del declarant pel camp de la Canamera i part amb el camí que va de la vila de Cassà al Castell vell de la vila. Al nord amb l’anomenat torrent del Castell.
Manifestà que les cinc vessanes li pertanyien com a hereu universal de la seva mare l’Anna Maria Ayguas, muller del difunt Jaume Carbó, segons testament del 29 de juny de 1695 i a la seva mare li pertanyia com a filla i hereva d’Antoni Ayguas, difunt paraire, pel testament fet al seu favor el dia primer de febrer de 1694.
En Pere Carbó i Ayguas tenia la seva casa amb hort al darrere que per migdia, igual que els demés veïns, donava a la plaça de la Coma. Les cinc vessanes de conreu tancaven per orient i migdia els horts de les altres cases de la plaça.
Hem vist que per orient limitava amb les terres del mas Comes (avui can Benet); per migdia amb l’hort del fuster Monràs, corresponent avui a can Serra; amb l’hort del metge Pujades, avui part de can Trinxeria; amb l’hort de can Llambí, la part restant de can Trinxeria; amb l’hort del propi Carbó, avui Cafè-Pizzeria 2012; amb l’hort d’en Benet Carós, avui una botiga de modes; amb l’hort d’en Sebastià Barnés, avui la BonArea; amb l’hort d’en Grau Casanoves, avui el local del Centre Recreatiu; d’aquí vers ponent hi havia el camp de la Canamera que limitava per ponent amb el camí del Castell Vell de la Vila, avui Baixada de la Coma; per tant, a la data indicada, a partir del Centre Recreatiu, hi havia el camp indicat de gairebé una vessana. Els límits de ponent, part, afrontaven amb el camp de la Canamera i part amb el camí del Castell Vell; pel nord tancava la peça de terra capbrevada l’anomenat torrent del Castell.
Situant-nos al mig de la plaça i mirant cap a tramuntana és fa comprensible on eren els limits situat en aquest punt cardinal a mitjants del segle XVIII.
Un altre punt a tenir en compte és la situació del camí del Castell que passant pel carrer Major en arribar a la plaça de la Coma és bifurcava i la limitava per ponent, prenent direcció nord, per on baixava fins a trobar el torrent del Castell que traspassava a gual. Per tant, seguint aquest camí amunt s’arriba a can Català del Castell, situat damunt el puig del Castell que antigament era conegut amb el nom de puig Delfí. Malgrat que del Castell no en queda cap vestigi queda evident on estava situat. Des de la bifurcació citada limitava la plaça per migdia el camí ral de Cassà a Monells i La Bisbal que, com s’ha dit, passava pel carrer Indústria, el carrer de La Bisbal i arribava a can Carbó de Les Serres; d’allà començava la pujada cap a Santa Pellaia a través de la serra del Gatellar situada a la perifèria del massís de les Gavarres, formant part del nostre municipi.
Joaquim Mundet. Juliol de 2019.
[1] AMC. Llibre del Cadastre de 1733.
[2] ADOCS. Doc. 37 i 48. Establiment de terres.
[3] Id., docs, 69, 74 i 98.
[4] AHG. Cs. Notari: I.Xiberta, de Cassà. 1752-06-18.
