Benvinguts al GREC (Grup de Recerca i Estudis Cassanencs)

‘L’home que més en sap de la història de Cassà’

El membre del GREC Quim Mundet, nomenat fill predilecte de Cassà

“Segurament és l’home que més sap de la història de Cassà”, el va definir el regidor de cultura de l’Ajuntament, Joan Casabó, durant el ple de nomenament de fill predilecte a Quim Mundet; i ben segur que té raó, ja que amb els treballs i estudis fets al llarg dels anys Quim Mundet s’ha guanyat a pols aquesta distinció amb una tasca sempre discreta, però ingent per posar llum sobre el que ha estat el passat de la nostra vila, i de manera especial per conèixer i difondre el nom de les persones i llocs que han format part del passat del municipi de Cassà.

A proposta del GREC (Grup de Recerca i Estudis Cassanencs) l’Ajuntament de Cassà va aprovar per unanimitat en un ple extraordinari celebrat el 18 d’abril atorgar la distinció de “Fill Predilecte” a Joaquim Mundet i Creus. Com va explicar l’alcalde, Pau Presas, “aquesta distinció és un reconeixement a les seves accions continuades al llarg de dècades que fan referència a la descoberta, conservació, difusió i promoció del patrimoni documental i històric de Cassà de la Selva. En tots aquests terrenys ha excel·lit i ha posat generosament el seu coneixement a l’abast de la ciutadania i els investigadors per tal d’anar completant la història cassanenca i conservar-ne el patrimoni”.

Joaquim Mundet i Creus ha col·laborat i col·labora en nombroses accions promogudes tant per entitats i investigadors com per l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva. És autor de la col·lecció Toponímia dels Veïnats de Cassà de la Selva i El Termenal, ha col·laborat en diferents obres col·lectives com els dos volums del llibre Cinquanta-cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos, o el llibre Can Carbó de les Serres, publicat l’any 2014. També es va destacar que va ser membre fundador de la Colla Excursionista Cassanenca, a la segona meitat dels anys cinquanta, i del GREC (Grup de Recerca i Estudis Cassanencs) l’any 2000, sota el sopluig l’Arxiu Municipal.

A més de les intervencions dels portaveus dels diferents grups polítics que van donar ple suport a la distinció , el Doctor en Història, Elvis Mallorquí, en nom del GREC, va fer una intervenció durant el ple en què va destacar la tasca i dedicació d’en Joaquim Mundet en favor del patrimoni històric i documental de Cassà de la Selva, explicant diverses anècdotes que exemplificaven l’interès que sempre ha exhibit en Quim a l’hora de difondre aspectes de la història de Cassà.

El mateix Quim Mundet va aprofitar el seu torn d’agraïment per recordar als assistents diferents aspectes dels primers segles d’història de Cassà i dels seus barris, a banda d’agrair el suport rebut per col·legues i convilatans a l’hora de fer els seus treballs

Després del ple s’ha tancat l’acte amb un piscolabis amb els assistents que han acompanyat l’homenatjat, entre altres, els membres del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs a més de la família i veïns i veïnes del municipi.

Text i fotos: J.C.C. (font: Llumiguia, abril 2024)

Finalitza la segona campanya d’excavacions a l’interior del campanar

Es recuperen 40 peces més per completar la portalada romànica

A finals d’aquest mes d’abril ha conclòs la segona campanya d’excavacions amb arqueologia vertical dedicada a l’extracció de les pedres de l’antiga portalada romàntica de l’església de Cassà que estaven “amagades “ en l’interior del campanar. En aquesta segona prospecció s’han extret més de quaranta pedres que integraven aquella composició del segle XII i que permetran completar la visió del que era l’entrada a l’església de Cassà vuit-cents anys enrere.

Les arqueòlogues de l’empresa 4Restaura, Imma Brull i Núria del Toro han estat de nou les responsables del treball de localització i extracció de pedres, que en aquesta segona fase han permès ampliar l’àmbit de prospecció que s’havia fet uns mesos enrere, en la primera fase, quan es van localitzar un bon gruix de les pedres de la portalada. En aquesta segona ocasió no s’han trobat tantes pedres de les arquivoltes (mitja dotzena) que serviran per completar els arcs que ara ja estaven força visualitzats; però s’han pogut extreure moltes peces que formaven part dels elements superiors i inferiors de les columnes que aguantaven la portalada i dels muntants i les impostes que integraven el conjunt d’accés al temple. “Són peces que encara que no són tan espectaculars com les que vam localitzar en la primera prospecció, que totes eren treballades i amb motius escultòrics, les d’aquesta prospecció ens permeten tenir una visió global de les dimensions del conjunt de la portalada i demostren que era d’una dimensió important i rellevant per un poble com Cassà”, opinaven les arqueòlogues.

Per al seva banda dels del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC), entitat que ha promogut aquest treball es considera que amb aquests resultats es pot donar per tancada la fase de recuperació de pedres, tota vegada que ”segurament encara en queden alguns d’amagades a l’interior del campanar en punts inconcrets; si ara treballant de la manera que s’ha fet, molt més acuradament no les hem trobades, seria molta casualitat -i costaria molt temps- que apareguessin en una nova campanya “, segons ha explicar el president del GREC, Eduard Mestres.

Per tant, ara el que s’ha fet un cop extretes les pedres, és tapar els forats i restituir la paret interior a la zona on s’han fet les extraccions, per tal que no pateixi l’estructura i al mateix temps es pugui visualitzar perfectament en el futur i es pugui explicar als visitants aquesta actuació que s’ha fet a l’interior del campanar de Cassà per recuperar les pedres que es van aprofitar al segle XVII per a la construcció del gran temple gòtic que veiem actualment.

En la prospecció que s’ha fet en aquesta ocasió s’han fet uns petits sondatges a la zona exterior dels finestrals de l’ala sud de la nau on es van trobar algunes pedres fa cent anys (1926) quan s’hi van fer les obertures dels finestrals. Els resultats d’aquestes prospeccions no han evidenciat la presència de cap resta de la portalada romànica per la qual cosa s’ha desistit de fer-hi una excavació més a fons’

Simultàniament als treballs arqueològics aquests dies també han continuat les tasques de restauració de les portes de la sagristia a banda i banda de l’altar major del temple de Cassà. Aquests treballs són independents dels esmentats, però contribuiran a recuperar la fesomia i colors originals de les dues portes que flanquegen el retaule.

Exposició del material

El repte que es planteja ara al GREC és el de presentar adequadament els resultats de les troballes realitzades, ja que la quantitat i gran volum de peces localitzades fa difícil poder-les mostrar conjuntament en l’actual espai expositiu de la capella del Dolors; per això s’està treballant en un projecte per poder exhibir part de les peces, conjuntament amb les localitzades en l’anterior campanya per mostrar com era la portalada romànica del temple de Cassà. “És un projecte que exigirà una inversió important i de moment estem treballant a organitzar les pedres localitzades per tenir clara quina era la seva posició i funció en la portalada romànica”, han explicat des del GREC.

Els treballs que s’han dur a terme en les campanyes d’excavació del temple de Cassà – i altres elements patrimonials rellevants de l’església- es poden visitar el segon dissabte de cada mes a dos quarts de 12 del matí amb unes visites guiades que es fan des del GREC i que al teix temps permeten la visita al campanar de Cassà; en el primer any de visites més de cinc-centes persones ja han passat per aquesta exposició i han pogut contemplar el que s’anomena “Joies de l’església de Cassà”.

Un cop recuperats els elements patrimonials més rellevants (campana, rellotge, restes del retaule i, sobretot, pedres de la portalada romànica) ara volen que es puguin contemplar aquests elements i per aquest motiu el GREC ha imprès un tríptic explicatiu dels elements exposats que en resumeix el seu origen i història.

Tal com s’explica en el fulletó, la intenció del GREC és mostrar els elements exposats, amb explicació inclosa, cada segon dissabte de mes d’11 a 13h; la visita guiada, a càrrec de diferents membres del Grup de Recerca, durarà una mitja hora i es farà a 2/4 de 12. També es podrà visitar mitja hora abans de totes les misses que tenen el següent horari: de dilluns a divendres, a 2/4 de 8; dissabte a les 8 del vespre i diumenge a les 12 del migdia. La visita és gratuïta, però per garantir plaça és possible reservar per mail a [email protected] o per WhatsApp al: 609 318817

Segona campanya d’arqueologia vertical

Es recuperen més peces de la portalada romànica

El dilluns 18 de març va iniciar-se la segona fase dels treballs de recerca de pedres de l’antiga església romànica de Cassà de la Selva. Després dels bons resultats aconseguits en la primera fase d’excavacions fetes fa uns mesos, que van permetre reunir una seixantena de pedres de la primitiva portalada del temple romànic de Cassà (S.XII), el Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC) ha aconseguit reunir els recursos per endegar una segona fase d’aquest treball amb l’objectiu de recuperar més pedres d’aquella portalada.

En tres setmanes s’han recuperat una trentena de pedres més, la majoria de les quals pertanyen als basaments o als puntals i bastiment i només se n’ha trobat una dels arcs de la portalada.

Unes setmanes abans l’empresa 4Restaura ja havia fet els treballs previs amb la instal·lació a la zona d’exploració, a l’interior del campanar, a l’accés del costat del cor, d’una bastida de tres pisos -de majors dimensions que la es va posar en l’anterior ocasió- per poder ampliar l’espai de treball i fer les tasques amb major comoditat i possibilitats. Aquests treballs d’arqueologia vertical es preveu que permetin recuperar una quarantena de pedres més de les que ja es tenen; algunes d’aquestes pedres ja s’han detectat en les inspeccions prèvies i els primers dies ja van començar les extraccions amb bons resultats ja que es van trobar peces que integraven el costat de la portalada que es va definir en l’anterior campanya. Un cop feta la prospecció a l’interior del campanar també s’ha previst fer alguna intervenció a la zona del costat del finestral on fa un segle ja es van torbar algunes peces d’aquesta portalada per comprovar si n’hi ha alguna altra que pugui ser del mateix conjunt.

Els treballs compten amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat que la setmana anterior ja hi va fer una visita prèvia de la mà de l’arqueòloga Maribel Fuertes; també hi ha el suport de la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Cassà, així com la col·laboració de la parròquia de Cassà per dur a terme aquestes prospeccions que tenen un pressupost final de poc més de 50.000 euros.

Actualment, les peces que integraven la portalada romànica estan exposades a la capella dels Dolors de l’església de Cassà juntament amb altres peces patrimonials del temple de Sant Martí i integren un espai museístic que n’explica alguns dels elements més importants. Cada segon dissabte de mes el GREC organitza visites guiades gratuïtes a aquest espai amb explicacions que inclouen els treballs arqueològics que es fan així com una visita al campanar del temple. Les visites ja compleixen un any i més de cinc-centes persones n’han gaudit en les diferents tandes organitzades.

Es faran el segon dissabte de cada mes

Comencen les visites guiades per conèixer les ‘joies de l’església de Cassà’

El dissabte 11 de març va ser el primer dia d’obertura de l’exposició “joies de l’església de Cassà” al públic en general; el Grup de Recerca i Estudis Cassanencs, que a finals de desembre va presentar el resultat dels treballs realitzats ara ha començat el procés de donar a conèixer el patrimoni del temple cassanenc, promovent les visites (lliures i guiades) a aquest patrimoni.

17 de desembre de 2022

Inaugurada l’exposició “Les joies de l’església de Cassà”

El Grup de Recerca i Estudis Cassanencs ha finalitzat el projecte que va començar fa tres anys i que ha aconseguit reunir en un mateix espai d’exposició a l’església de Sant Martí les peces recuperades de l’antiga portalada romànica del segle XII, la campana de 1644 i el rellotge que data de 1544. També s’ha recreat la imatge de la portalada antiga amb la composició de les peces que s’han trobat a la darrera intervenció, una cinquantena de pedres romàniques que ara formaven part de les parets interiors del campanar.

Setembre 2022

Els pergamins de can Frigola, una col·lecció única

El dissabte 24 de setembre, dins de la programació de santa Tecla, es va fer la presentació del catàleg online de la col·lecció de Pergamins de can Frigola que es pot consultar a la pàgina web cassa.arxiu.cat i que està dipositada a l’Arxiu Municipal de Cassà. Per mitjà d’aquesta eina qualsevol persona d’arreu del món podrà consultar l’inventari de documents, veure’n el document digitalitzat i la transcripció del mateix (més informació aquí).

Desembre 2022

Presentació de la primera fase de recuperació de les ‘joies de l’església de Cassà’

Dissabte, 17 de desembre a dos quarts de dotze del migdia, es presentarà la primera fase de recuperació de “les joies de l’església” (rellotge, campana, maqueta, penó de l’Orfeó Catalunya…) i es mostrarà com hauria sigut la portalada romànica del temple del segle XII

Maig 2022

Finalitza el procés de retirada de les pedres de l’antiga portalada romànica.

Després de dos mesos de treballs s’han recuperat gairebé 40 peces que havien estat tres-cents anys amagades a l’interior del campanar.

Qui som?

Constituït com a entitat sense ànim de lucre el juliol del 2019, des del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC) ja fa anys que treballem per la preservació i difusió del patrimoni de Cassà de la Selva amb diferents activitats i iniciatives la més rellevant de les quals ha estat la publicació bianual d’uns opuscles (Descobrim Cassà) que serveixen per difondre entre la ciutadania diferents aspectes rellevants de la història del nostre poble. Aquestes publicacions, juntament amb els actes que han servit per fer-ne presentació i divulgació han anat difonent l’activitat del GREC que sempre ha funcionat sota el paraigua i en coordinació amb l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva.

El 13 de gener de l’ any 2000, es va reunir per primera vegada el GREC – Grup de Recerca i Estudis Cassanencs-, per iniciativa de la Regidoria de Cultura de l’ajuntament de Cassà de la Selva i amb l’assessorament del l’Arxivera Municipal. Des de aquesta data i de manera continuada en el temps, l’activitat del GREC, sempre ha estat sota l’empara de l’ajuntament.

Com que la finalitat de promoure el coneixement històric, social, cultural i natural del nostre poble coincideix amb els interessos generals del consistori, el GREC vol mantenir l’estreta vinculació que li ha donat sempre l’administració municipal si bé actualment ja com a entitat amb vida pròpia i uns estatuts que en defineixen les seves característiques bàsiques que són:

Els fins de l’associació són: Promoure el coneixement del patrimoni històric, social, cultural i natural dins l’àmbit d’actuació de Cassà de la Selva i entorn, adreçant aquesta activitat divulgativa a tota la ciutadania i, en particular a l’àmbit escolar.
Promoure la conservació d’aquest patrimoni.
Fomentar la investigació sobre aquest patrimoni.
Fomentar la publicació d’estudis i treballs d’investigació i divulgació relacionats amb els objectius de l’entitat.
Col·laborar amb les institucions competents en matèria d’estudi, conservació i divulgació del patrimoni històric, cultural i natural.

Per aconseguir les seves finalitats, l’associació realitza les activitats següents:

Desenvolupament de projectes de recerca relacionats amb els seus fins.
Establiment de contactes i col·laboracions amb institucions públiques, privades i entitats afins, en particular l’ajuntament.
Organització d’activitats d’investigació, difusió i conservació del patrimoni.
Organització d’accions formatives relacionades amb els seus fins.
Edició i difusió de materials en qualsevol suport o mitjà.

Les funcions d’aquesta associació s’exerceixen en l’àmbit de Cassà de la Selva i entorn.

Projecte de preservació i difusió del patrimoni de l’església de Cassà

Des del GREC som conscients que fins ara s’ha donat poca transcendència i rellevància al patrimoni que tenim al voltant del temple parroquial de Cassà, sens dubte l’element arquitectònic més rellevant de la vila.

[devvn_ihotspot id="673"]

Per això i gràcies també a treballs previs d’altres estudiosos s’ha considerat que un bon primer pas per ajudar a difondre el patrimoni del temple seria actuar en recuperar i mostrar adequadament als ciutadans aquells elements arquitectònics o històrics de l’església actualment fora de l’abast del públic i que són massa desconeguts.

L’actuació més destacada per la seva importància i dificultat seria la de recuperar l’antiga portalada romànica de l’església primitiva de Cassà.

Juntament amb aquesta recuperació, que ens mostrarà l’església de nou-cents anys enrere, s’ha treballat per tal de recuperar i mostrar dos altres elements del nostre campanar que actualment estan en desús: el rellotge antic i una campana, originals dels anys 1599 i 1644, respectivament.

També es vol aprofitar la recuperació de l’espai d’exposició per mostrar de manera permanent al públic la senyera de l’Orfeó Catalunya, de gairebé cent vint anys d’antiguitat que es va ser l’emblema de la coral cassanenca entre els anys 1901 i 1921 quan l’Orfeó que dirigia Mn. Gabriel Garcia va ser una de les formacions musicals de més prestigi del país.

Igualment en l’espai previst per aquesta mostra museística s’hi inclurà la maqueta del retaule de l’altar major de Cassà que es conserva a la parròquia en aquest mateix indret, a la capella dels Dolors. També gràcies a la cessió feta per qui en preservava els elements, s’exposarien algunes petites peces decoratives del retaule barroc rescatades del foc del 1936, per Joan Gener i Roca.

Aquesta feina aniria acompanyada d’una tasca d’investigació per georadar que permetés descobrir per primer cop les estructures primitives del subsol de l’església amb la detecció de possibles estructures anteriors a les actuals, que ajudarien a posar en context l’evolució de la construcció de l’església cassanenca.