Nascut el 28 de febrer de 1927, a Barcelona, al carrer Montcada en ple barri de la Ribera i a escassos metres de Santa Maria del Mar, aquest carrer, barri i ciutat sempre en varen ser el seu orgull. Era el sisè fill d’una família molt cristiana, el seu pare Josep era natural de Pujals, en plena Segarra, la família emigra a Barcelona per culpa de la fil·loxera. Durant la Guerra Civil amb el seu pare ja amaga al pis familiar Germans de La Salle.
Inicia el seus estudis primer a La Salle Comtal i després, intern a Manlleu, és aquí on la vocació educadora el fa decidir entrar com a novici a Cambrils; el 1944 se li diagnostica una tuberculosi molt avançada, que fa que els dos anys compresos entre 1945 i 1947 estigués quasi sempre hospitalitzat o en tractament a casa dels pares. També aquestes circumstàncies són les que provoquen uns canvis de comunitat, Cambrils, Manlleu, Barcelona, Sant Celoni. El 1948 el trasllat a la Cerdanya, a Llívia és l’inici de la recuperació, gracies al germans francesos d’Angostrina a Les Escaldes, ja en territori francès. I a la intervenció quirúrgica a càrrec del Doctor Gerard Manresa Formosa.
L’itinerari professional comença a Teruel i Monreal del Campo el 1953, Calaf 1954, Figueres 1956-57, Reus 1957-62, Bordighera 1963, Barcelona-Congrés 1965, Manlleu 1966, el 1967 a la “Escuela Superior de Idiomas de Madrid” obté el títol de professor de francès, que exercirà en tots els col•legis que és destinat.
El Maig del 68, l’agafa fen estudis a la Universitat Catòlica de París; ben segur que aquest nou aire de llibertat el va influenciar la resta de la seva vida.
A Barcelona-Gràcia hi és el 1971-72, el 1973 es nombrat director de Reus on s’hi està fins el 1980; Barcelona-Horta 1981-1984; i, finalment, 31 anys a Cassà 1984-2015, com a professor de EGB i FP inicialment, i al final ja jubilat. La integració en la societat civil cassanenca a través de la parròquia, on coordinava la catequesi per a grans i petits, la seva vinculació amb el professorat i el Patronat del col•legi, i en totes les activitat rellevants del poble, varen influir en les persones que el varen tractar. Tampoc no podem oblidar l’ opuscle sobre el retaule de l’església de Cassà; una explicació molt pedagògica i entenedora que ell va fer per als nois i noies d’ESO, però que és una eina ben útil per a tothom qui vulgui tenir un petit coneixement de tots els simbolismes religioses que apareixen. També i les seves col•laboracions amb la revista local cassanenca Llumiguia.
La comunitat de germans i el col•legi no el van recloure en cap moment, sinó que serviren per a relacionar-se amb els diferents àmbits de la població cassanenca.
Deixa a la societat civil de Cassà una gran empremta. La podem constatar en el llibre “Història del Col•legi –La Salle 125 anys d’història”; i el més important, un record d’amistat i bon fer, basat en el sentit comú, el servei cap al pròxim, i la justícia en les decisions, sempre dintre la caritat cristiana ben entesa.
Nota.-Fotos de Pere Coris i Patronat La Salle. Assessorament per Mossèn Enric
