Perquè a Catalunya se l’anomena Principat, en comptes de regne o república sereníssima (com el regne d’Aragó, el regne de València, el regne de Mallorca o la Sereníssima República de Venècia)
El 1064 Ramon Berenguer I el Vell (1023-1076) promulga els “Usatges”, un codi que feia ressorgir la “potestas” romana transmesa pels gots en el llibre “Llibre jutge” on es reivindica el poder del príncep, que s’atorgava la capacitat de fer lleis i de fer-les complir; neix eixí el concepte de “principat”.
És Ramon Berenguer IV qui perfecciona els “Usatges” el 1151, eliminant les limitacions del poder del príncep en la època feudal, en “Quoniam per iniqum: per açò nos sobreditz prínceps. En Ramon Berenguer e Na Dalmur, per conseyl e per ajuda de barons nobles, avem jutyat e manams que.ls Prímceps qui en aquest Principat”. El concepte de Principat queda establert.
Jaume I El Conqueridor, anomenat també Jaume I d’Aragó (1208-1276), fou sobirà de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d’Aragó, rei de Mallorca, rei de Valencia, comte de Barcelona, comte d’Urgell, senyor de Montpeller.
Consolidà la denominació de Principat als territoris catalans de la Catalunya Vella i la Catalunya Nova, i amb el Tractat de Corbeil l’any 1258 entre el Rei Lluis IX de França i Jaume I, el principat, es desvincula difinitivament del vassallatge a la dinastia dels Capetos, i la dissolució de la Marca Hispànica com concepte jurídic heretat de Carlemany (742-814); queda així establert el Principat de Catalunya independent dels francs.
