Dintre aquesta sèrie de escrits sobre LA PROTESTA DELS CASSANENCS SURERS EMPRENYATS hem parlat de: (I) El conflicte de Palamós, 1820; (II) el motí de la Taulera, 1830; (III) La Setmana Tràgica a Cassà, 1909; (IV) el locaut de 1919; ara hi afegim:
(V) “escandalosos sucesos ocurridos en Cassà de la Selva”, setembre 1901
En Joan Carles Codolà m’he ha fet arribar la notícia -treta de l’hemeroteca del Diario de Gerona del 21 de setembre de 1901- que esmentem a la capçalera.
La noticia desconeguda, almenys per mi, es representativa del emprenyament del personal obrer respecta al ordre establert. Però en aquest cas concret, per el que se desprèn de la noticia, la autoritat local representada per l’alcalde Francesc Vidal Saló, alcalde de 1899 a 1902, que era empresari taper dons surt en el cens industrials com propietari de una maquina de garlopa, i que sens dubta era de tendència política lliberal, pren part a favor de la protesta, i en aquest cas emparat per les autoritats provincials. “Hauria vingut de Girona un grup de soldats a cavall, per guardar l’ordre i evitar un riu de sang”.
Els fets “escandalosos” varen ser unes manifestacions del proletariat cassanenc davant les processons per el “Santo Jubileo*”. Al sortir la processó el dia 14 de setembre, varen intentar xafar-la, arengats per l’alcalde Vidal, en connivència amb el Governador Civil, tots ells del partit Lliberal de Segasta, i -pel que interpretem en el cas de Cassà- amb un tint antireligiós o com en deien en aquells temps anticlerical.
De totes maneres, en aquest succés de 1901, la sang no arribà al riu, i vistos amb els ulls actuals no tindrien cap sentit, doncs avui, gracies a Deu, el clergat no representa la oligarquia del poder dominant. No obstant aquest malestar va ser el caliu de la Setmana Tràgica de 1909 i mes endavant de la Guerra Civil de 1936.
Notes.- El pompós llenguatge utilitzat en el article del Diario de Gerona, és el propi de l’època, en castellà; per descomptat, el diari era de una ideologia conservadora màxima.
(*) Jubileu es una festa de origen jueu, celebració del perdó; els jueus la celebren en complir els 50 anys. En l’església Catòlica Apostòlica Romana se estableix el Jubileu el segle XII, celebrant-lo cada 100 anys; des de 1464, cada 25 anys. El any del Jubileo a Roma es pot gaudir de l’indulgencia plenària**; per a la resta del món a l’any següent.
(**) Una indulgència plenària, es a dir, completa, esborra tota pena causada pels pecats comesos i confessats fins al moment de rebre-la; és un “borron y cuenta nueva”.
