Les eleccions del 14 de gener de 1934 son les primeres democràtiques del municipalismes de II República, atès que a les de 12 d’abril de 1931 encara regnava Alfons XIII; arran d’aquestes eleccions es proclama la II República el 14 d’abril, només en dos dies; les eleccions municipals provoquen la caiguda de la monarquia. Canvis ràpids, impensables avui, però que ens demostren que tot es possible.
Les eleccions de 1931 s’havien fet segons la Llei Maura, cosa que va suposar una constitució del ple de l’ajuntament a precari. En ser modificada la Llei, l’octubre de 1932, es decreta la substitució dels Regidors per una Comissió Gestora. En el cas de Cassà el partit Republicà Radical designa a Joaquim Rich Bosch i Esquerra Republicana a Josep Robau Botet i Josep Dalmàs Martí. Aquesta Comissió Gestora va perdurar fins les eleccions municipals del 14 de gener de 1934.
A Cassà, en les eleccions de 1934, plenament democràtiques, es presenten dues llistes: la presentada per Centre Unió Republicana –Coalició Republicana d’Esquerres-, que obtingué 964 vots; i una altra presentada per Lliga Catalana –Concòrdia Cassanenca-, amb 621 vots.
Per la Unió Republicana varen ser elegits Consellers: Josep Bosch Orris, Antoni Igualada Martínez, Enric Roca Bota, Girodà Mestres Minoves, Josep Dalmàs Martí, Jacint Corominola Maymí, Josep Coll Ruset, Emili Cassà Batet, Miquel Solà Batllosera, Josep Robau Botet i Josep Duch Puigdemont.
Per la Lliga Catalana: Joaquim Jubert Carbó, Lluis Puig Gruat, Narcis Vilallonga Gispert, Domènec Rodà Alemany i Miquel Esteba Barber.
L’1 de febrer tingué lloc la constitució del Ple amb la elecció de Josep Robau com alcalde; tots els membres electes s’integraren en les 4 comissions existents: Hisenda, Foment, Governació i Assistència Social. E1 4 de setembre l’alcalde Robau presenta la dimissió i el 18 del mateix mes éselegit Alcalde interí Josep Dalmàs
Aquest Consistori va durar fins al 12 d’octubre de 1934, que com a conseqüència del Fets de Octubre, intervé l’Autoritat Militar, destituint tots el membres del consistori que es van solidaritzar amb la proclamació de l’Estat Català i nomena al Sr. Jubert, com nou Alcalde, amb successius canvis fins el febrer de 1936 que hi havia noves eleccions.
