Recuperació de les pedres de la portalada romànica de l’església del segle XI

Eduard Mestres, president del GREC, entitat que ha tingut la iniciativa de dur  a terme aquests treballs arqueològics de recerca i recuperació considera que “les troballes han superat totes les expectatives i les previsions que teníem, ja que comptàvem trobar una dotzena de peces; vist que n’anaven sortint i es descobrien més pedres vam haver de canviar les previsions i continuar treballant fins a treure totes les que poguéssim”. Les restauradores que han dut a terme aquests treballs de localització i extracció de pedres estaven molt satisfetes de la feina feta. “Mai no havíem tingut un “jaciment” com aquest de peces de gairebé nou-cents anys enrere tan ben conservades; de vegades semblava que els que van posar les pedres al campanar ho van fer amb la intenció que es preservessin i nosaltres les poguéssim localitzar” explicava Imma Brull, una de les membres de l’empresa 4restaura  que ha dut a terme aquests treballs.

Al llarg de les feines de recuperació que es preveu que hagin finalitzat aquest mes de maig diversos especialistes han anat  seguint els treballs i han pogut anar certificant la data d’origen de les pedres, a la meitat del segle XII. La primera volta de la portalada que duu una inscripció gravada ha permès concretar la data als voltants del 1160. Segons els especialistes la inscripció, en llatí, diria el següent:  Aquell que prega a la casa del senyor aconsegueix la pau (o el cel).

Durant les darreres setmanes a més dels treballs arqueològics també hi ha hagut les feines de traslladar les peces, tasca que s’ha fet amb el suport de diferents voluntaris del GREC que  han fet el transport de les més de dues tones de pedres fins a l’emplaçament provisional a la capella dels Dolors, a l’entrada de l’església per la porta petita.

El procés de recuperació de la portalada continuarà amb la presentació de les pedres d’acord amb el que devia ser la configuració original i després s’estudiarà la millor manera de poder fer la reconstrucció d’aquest porta que, ateses les peces trobades, tenia unes dimensions molt rellevants i evidencia que l’església romànica de Cassà era realment un temple de dimensions importants. A més de les pedres de les arquivoltes portalada s’han trobat restes de bases de columnes, capitells i un parell de fragments de columnes salomòniques que serviran per anar completant el puzle que és la primitiva entrada a  l’església de Cassà.

Cal tenir present que les pedres que s’han pogut identificar ara  havien estat utilitzades per a la construcció del temple actual,  a mitjans del segle XVII i es van situar en uns punts molt concrets de l’interior del campanar on ara s’han localitzat i pogut recuperar.

Crònica del mes de març (Llumiguia, abril 2022):

Fa més de vuitanta anys, durant la Guerra Civil (1936-1939), l’església de Cassà va  deixar de complir funciona religioses per esdevenir un local d’ús popular  amb la idea que en el futur pogués esdevenir un mercat públic cobert. Aquesta ocupació del temple va propiciar per exemple que al 1938 un grup de soldats de les brigades internacionals s’hostatgessin a l’interior de l’església i triessin la zona de la base de l’interior del campanar per posar-hi la cuina i preparar-hi el menjar. Van fer-hi foc aprofitant que s’havia desmuntat el retaule principal fent-ne  servir les fustes que el sostenien com a combustible. Aquest foc va provocar un fum que va ennegrir les parets interiors del campanar que van quedar cobertes de sutge fins als nostres dies.

Enmig del sutge fa molts anys que s’havia localitzat una pedra amb una cara esculpida, que estava incrustada en un capitell, i que sempre s’havia especulat que era una peça que formava part de la portalada de l’antiga església romànica de Cassà. Al seu costat es distingien algunes altres pedres que també tenien figures o inscripcions i que podrien ser de la mateixa època.

Aquest mes de març a iniciativa del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs  s’ha  dut a terme un treball arqueològic de recuperació de les peces d’aquesta portalada encaixades al campanar i a més del capitell esmentat s’han pogut recuperar una vintena de pedres que presumptament  formaven part de la portalada romànica de l’església de Cassà del segle XII. Amb aquestes pedres i les que ja s’havien  trobat fa prop cent anys quan es van obrir el nous finestrals de l’església (1926) es podrà dur a terme la reconstrucció de bona part dels arcs d’aquesta portalada que vista la qualitat dels materials trobats era una peça  d’un considerable valor artístic i monumental tal i com han ratificat en les seves visites a les tasques d’excavació els arqueòlegs i historiadors, entre els quals  el Dr. Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal de Vic.

L’empres 4Restaura que ja va tenir cura de les feines de restauració del rellotge del 1599 ha estat la que ha dut a terme aquesta tasca de recuperació de pedres que ha tingut una sèrie de complicacions  tot i que inicialment se sabia força bé on hi hauria els elements a extreure. En primer lloc va caldre posar una bastida a una alçada d’uns tres metres per poder accedir amb comoditat a la zona de treball, ja que la majoria de les pedres visibilitzades estaven en una mateixa franja de treball; s’especula que mentre s’estava fent la construcció del nou temple de Cassà, entre els segles XVI i XVII en un  moment determinat quan s’estava a un nivell de construcció es va decidir utilitzar per a aixecar murs les pedres de l’antiga portalada  la qual cosa explicaria perquè més o menys totes s’han trobat al mateix nivell arqueològic, tant les que hi havia a la zona dels finestrals (retirades cent anys enrere) com les recuperades ara  a dins del campanar. Aquest fet ha permès circumscriure la zona de treball a una franja de menys de dos metres d’amplada que és on des de l’inici s’havien pogut detectar pedres amb inscripcions, sanefes o imatge. Després, un cop posada la bastida i amb un espai de treball  ben  il·luminat, s’han descobert moltes més pedres que per la seva textura i estructura possiblement també podien estar integrades en la portalada, i si inicialment es pensava que hi hauria  una dotzena de pedres, la xifra es va anar incrementant a mesura que els treballs de restauració permetien trobar-ne de noves.

La feina de les persones que han treballat en aquesta tasca de recuperació va començar primer amb la localització de les pedres que ja eren objectiu de la intervenció perquè s’havien localitzat abans; des del GREC s’havia fet una primera inspecció ocular i amb equips fotogràfics i utilitzant un dron per arribar a totes les zones i així es van poder veure i documentar aquelles pedres que presentaven algun aspecte que les identificava com part de la portalada.

Ja un cop muntada la bastida es van poder apreciar més de prop les peces i així van anar-se trobant altres pedres que també podien ser  part de la portalada. “algunes peces s’havien posar amb el dibuix cap a l’exterior, és a dir que es veien des de dins del campanar i aquestes eren fàcils  de veure en canvi d’altres  les hem detectat per les característiques del seu treball tot i que inicialment semblaven simplement pedres carrades o blocs; però quan veus una peça tan treballada encara que no hi hagi cap element artístic ja et fa sospitar que en la part interior pot sortir algun relleu que la identifiqui com a part de la portalada”, explicava Imma Brull una de les membres del de l’empres 4Restaura que ha dut a terme aquests treballs. I realment els resultat d’aquesta inspecció han estat espectaculars descobrint algunes pedres que superficialment no semblaven interessants però que en la seva part interior, amagada al mur presentaven gravacions o inscripcions de 700 anys enrere que havien romàs amagades a la paret.

En dos casos s’han pogut recuperar una peces de la portalada que formen part de l’arquivolta que tenia una inscripció, cosa  que  potser ajudarà a completar el text amb les que hi ha a la rectoria i les que s’han trobat  al campanar.

L’element més destacat que s’ha pogut treure és el capitell que fa anys es va intentar treure, però  que per la seva situació, era de mal treure i que en aquesta ocasió s’ha extret sense problemes i se n’ha pogut veure les dues  cares que hi ha esculpides  a semblança del capitell que ja s’havia recuperat fa uns anys i actualment es fa servir com a base per als batejos a les cerimònies de la parròquia.

Aquest capitell tenia una cara ben coneguda i s’ha detectat que estava totalment coberta de sutge, que un cop començat a netejar, ha desvelat un treball de força qualitat  i ha elevat la categoria de la portalada de Cassà.

Els treballs s’han fet amb molt cura per preservar la integritat de les peces que es conservaven en bon estat i que en alguns casos  mostren les inscripcions amb gran precisió i amb un estat de conservació que no reflecteixen els 900 anys passats des de la seva creació.

La porta romànica de l’0església de Cassà tenia com a mínim cinc arquivoltes que, segons el treball fet l’historiador cassanenc Josep M.Escalona, serien les següents: l’exterior presenta (o presentava) una juxtaposició de fulles amb els folíols marcats; la següent ofereix motllures disposades longitudinalment, les parts convexes de la qual tenen unes acanaladures en helicoïdal i un soguejat; la del centre presenta, tant a l’intradós com a la part frontal, unes flors de quatre pètals dins un solc rebaixat; la següent presenta un entrellaçat; i la interna, restes d’una inscripció (que caldrà estudiar i de figuració, aquesta disposada longitudinalment però conservada parcialment (és visible la part inferior d’un cos en una de les tres dovelles conservades d’aquesta arquivolta).

De totes aquestes voltes se n’han trobat peces al campanar que, juntament amb les que hi havia a la rectoria, permetran reconstruir bona part de la portalada primitiva. Eduard Mestres, president del GREC ha explicat que la idea no és restituir tota la portalada i col·locar les peces que no s’han trobat sinó  utilitzar totes les peces ara recuperades, ajuntar-les amb les de fa cent anys, i posar-les en el lloc que havien ocupat  inicialment a la portalada ”per tal de donar una idea força exacta de com era la gran entrada romànica del temple de Cassà”. Quan es tingui una idea exacta de com podria quedar la reconstrucció es començaran els treballs  de reconstrucció que en principi es volien presentar el 18 de desembre festivitat de la Mare de Déu de les Sogues, però com diu Mestres “si no ho podem fer aquesta any, per qüestions econòmiques o temporals, ho farem el 2013”. Cal a dir que nombroses empreses cassanenques han donat el seu suport econòmic a aquestes tasques i que a més es compta amb  un ajut de la Diputació de Girona que permetria completar aquesta fase de recuperació de les joies de l’església de Cassà.

La portalada ocuparà el lloc preeminent a la zona d’exposició dels elements patrimonials del temple de Cassà, ubicat a la capella del Dolors, a l’entrada per la “porta petita”. Juntament amb la reconstrucció de la portalada  s’hi mostraran: la campana de les hores del 1644, el rellotge del 1599, la maqueta del retaule, obra de Ramon Pericay (1958), la senyera de l’Orfeó Catalunya (1904) i diverses peces originals recuperades durant la Guerra Civil del retaule original de l’església de Cassà.