Patrimoni de l’església de Cassà:
La campana de les hores del 1644
El 27 de gener de 1989 es va substituir la campana de les hores del campanar de Cassà. Feia gairebé deu anys que la campana, una de les dues que s’havien preservat després de l’espoli del juliol del 36, estava trencada i el seu so no era l’adequat per la qual cosa finalment es va substituir per una de nova, subministrada per la foneria Barberí, d’Olot. La campana espatllada, d’uns 350 quilos de pes, no es va baixar del campanar quan es va posar la nova i es va deixar dalt el campanar, a terra.
Una de les propostes del projecte de recuperació del patrimoni endegat pel GREC era baixar aquest campana al peu de carrer i situar-la dins l’església en un lloc que pogués ser vista per tots els convilatans amb la corresponent explicació que n’especifiqués algunes dades de la seva construcció.
La campana va ser construïda, segons consta en la mateixa estructura el 1644 i per tant el 2022 ha complert 378 anys.
L’operació de retirada de la campana del divendres, 8 d’octubre de 2021, es va fer amb poc més de tres hores gràcies a una grua de grans dimensions que des de les nou del matí es va situar a la plaça de Sant Pere. El trànsit per la zona es va haver de tallar per permetre l’accés del camió grua que havia d’enlairar-se 40 metres fins on estava situada la campa (la torre de l’església de Cassà fa 45, 5 metres). L’operació va consistir primer en moure de lloc la campana, per ubicar-la en un punt des d’on es pogués treure per a finestra que dona a la plaça Sant Pere, tota vegada que originàriament estava a l’altre costat de l’interior del campanar. Un cop posada a lloc, la grua va tornar a situar-se per fer l’extracció de la campana que va passar just per l’obertura, en el moment més delicat de l’operació. Nombrosos cassanencs i cassanenques seguien des de la plaça el desenvolupament de l’operació i algun recordava com 85 anys enrere algunes campanes també van ser tretes del campanar si bé en aquella ocasió del juliol de 1936 es van tirar daltabaix sense miraments durant la revolta que propicià la Guerra Civil.
Els 85 cm. de diàmetre i els 350 quilos de pes de la campana no foren impediment per poder-la retirar i després lentament es va anar baixant la campana fins al davant de l’església es va dipositar, just al davant de la porta principal, al capdamunt de les escales per poder efectuar una primera inspecció del seu estat.
Allà es va fer una primera inspecció de la campana, fent-se evident l’esquerda que n’havia propiciat la seva retirada, ja que no sonava adequadament. L’experta campanera Ció Abellí va ver algunes proves in situ del so de la campana i es va fer una primera neteja que va permetre treure a la llum alguns dels elements que hi havia gravats des del 1644 i que estaven emmascarats: una sargantana, que representava que la peça era una fosa de material reciclat i que era habitual a les campanes de la foneria Calça; un Ecce Homo, un sant Crist, la data de construcció, la marca de la casa fonedora (calsa), que era una mena de cama /calça amb un conill i un gos a costat i costat… I també es va fer evident la gran esquerda que havia malmès la campana obligant a substituir-la el 1989. No queda tan clar que un llamp fos la causa de l’esquerda ha que el campanar tenia parallamps i era estrany que anés a tocar a una campana i més aviat s’apunta a un desgast pels anys…
L’esquellot de la campana de les hores
Al Llumiguia del juliol de 1988 Josep Bosch es referia a situació del rellotge i campana de l’església comentant: “Aquest rellotge, que és de competència municipal, sovint s’espatlla i potser seria hora de buscar-li una solució definitiva, com també de canviar-li la campana de les hores, que amb el seu so esquerdat més que una campana sembla una ferralla. El foraster, que arriba al nostre poble queda astorat en sentir aquest so tan antipàtic. La campana, tot i esquerdada, té un alt valor arqueològic donada la seva antiguitat i per tant caldria conservar-la”.
Uns mesos després de denunciar-se que estava malmesa la comissió de govern de l’Ajuntament de Cassà acorda: “A proposta del Regidor senyor Agustí Ayats, es va acordar d’aprovar la col·laboració en la instal·lació de la campana Nova per un import de 178.450 PTA a càrrec de la partida 742 del pressupost de l’any 1989 en concepte de subvenció”.
El 27 de gener de 1989 es va posar la nova campana i així ho va descriure des de Llumiguia Josep Bosch:
“El proppassat dia 27 de gener ben pocs cassanencs pogueren adonar-se del que succeïa a la plaça de Sant Pere: una campana nova de dos-cents quilos i escaig amb parsimònia i senzillesa, pujava amunt, amunt, fins a situar-se dins del campanar. En altres temps, la col·locació d’una campana nova al campanar era motiu d’una festa. ../… Però el protagonisme de la campana de les hores és també un altre. El seu joc pausat a més de donar-nos una mesura del temps, ens diu que passa inexorablement i que cal aprofitar-lo i tenir-lo en compte. És, si es mira bé, la campana que més hauríem de saber escoltar de cap a cap del dia. L’antiga campana de les hores ha estat despenjada i ha desvetllat el secret de la seva edat. La data que porta gravada és el 1644, Té, per tant, 345 anys, una edat per ser celebrada. El temps l’ha rosegada i més d’un llamp li ha caigut a sobre. S’ha tingut l’encert de no fondre-la i el dia que Cassà tinguí el museu que mereix, en serà una de les peces, junt amb la vella maquinària del rellotge, de l’any 1599, un dels elements més preuats. ../… S’haurà acabat la veu esquerdada que tant de mal feia a les orelles. Des del Dimecres de Cendra d’enguany el dring de la nova arriba al poble i sona alegre i venturós, animant les hores diürnes i nocturnes. Que duri molts anys, almenys tant com la que s’ha despenjat. Ja comença a fer història”.
“doscentes noranta vuit lliures, desa nou sous y quatre diners”
Josep Bosch, en el seu llibre, guanyador del Premi de recerca Pompeu Pascual Carbó l’any 1989. “L’església de Sant Martí de Cassà de la Selva” explica els orígens de l’adqusició d’aquesta campana:
“En el llibre de l’Obra de St. Martí, trobem que, al 19 de juny de 1644, Joan Torrent i Pere Vendrell, obrers, fan un ingrés “per la campana”, entre blat, userda i diners, de vuitanta lliures, tretze sous i cinc diners. l en el capítol dels desemborsaments del mateix any, els mateixos obrers donen compte que, “costen les dos campanas, segons lo memorial, doscentes noranta vuit lliures, desa nou sous y quatre diners”…/… Si seguim el llibre de l’Obra, trobem que en aquest mateix any, 1644, s’anoten les despeses següents:
“A 24 de desembre per mudar lo tron a la campana nova, a Joan Geroni de Llagostera, tres lliuras”.
“A Narcís Cassà per pintar lo capçal, dos dies, 14 sous”.
“A Salvi Morell per les lligades campana nova, 1 lliura, 12 sous”. “A nen Mont per trenta canes de corda, 5 sous”.
“A Pere Morell per fer la despesa a nen Geroni dos dies, 12 sous.
“A 26 7bre. pagui per 30 canes de corda de espart, 5 sous.
“per sis lliuras de sagí per les campanes, 6 sous.
O sigui, que sis mesos més tard es fan una sèrie de reparacions a una campana nova, que faria suposar que és una de les dues comprades aquest mateix any. l, a més, podia brandar-se donat que comprèn 30 canes de cor- da que corresponen a la llargada del campanar. (La cana té un metre i mig, exactament 1’555, per tant 46’5 me tres de corda. El campanar té l’alçada/ 45’5 metres).A més hi hauria una altra campana, ja que abans havien comprat al tres 30 canes i compren sagí per a les campanes.
Si continuem llegint les despeses d’aquest mateix any en trobem una que pot portar-nos al coneixement de com estava conformat el campanar en aquella data. Apunten: “A nen Sandrich per vintiuna teula (que) diu que li prengueren per lo porxo del torn de les campanes, 3 sous, 8 diners”. Aquest porxo que és la clau per saber com era, transitòriament acabat, el campanar, o sigui, situades les campanes sota un cobert de teules i que temps després s’acabaria en la forma piramidal i octogonal a l’any 1699, segons data gravada a l’últim graó que ens deixa a la cúpula.
