ELS OBLIDATS VEÏNAT DE CORÇANA I EL MAS LLOBET DE CORÇANA
Del segle XIII són els documents que ens fan saber que a la part sud i sud-oriental de l’actual veïnat de Les Serres existia el desaparegut veïnat de Corçana. En aquella època un dels masos més representatius d’aquest veïnat era l’anomenat mas Llobet de Corçana (1245), situat, a orient, damunt el puig de Corçana on, presidint el cim, ara s’hi aixeca l’esvelta masia de can Barnada; també a la part occidental del seu territori hi havia el mas Calvó (1253), esmentat igualment al segle XIII el qual tenia terres dins del veïnat de Corçana i també dins el veïnats de Serinyà i de Perles, aquest ara és conegut amb el nom de can Cèncio, situat al carrer Santiago Rusiñol.
El límit aproximat de la seva demarcació, per ponent, l’establia, en part, el curs del torrent de les Escrivanies i, més al sud, el substituïa la ctra. Vella de Cassà a Llagostera que després de travessar la riera Sosvalls, al principi del pla del mas Calvell de Serinyà, troba el curs del torrent de Malaric on finia el límit occidental; el curs amunt d’aquest petit torrent marcava els límits meridional i oriental fins a trobar, dalt la carena, la finca de can Masgrau que queda cenyida, a sol ixent, per l’antic camí ral de Santa Coloma a La Bisbal; des d’aquí el límit nord es dirigia a ponent fins a trobar el curs de la riera Sosvalls que seguia, des de sota can Beneïtpa, fins a trobar el terraplè de l’antiga via del carrilet, al sud de la piscina municipal on, fugint de la riera, girava a nord-oest seguint l’actual passeig del Ferrocarril fins a trobar la llera del citat torrent de les Escrivanies, avui canalitzat i soterrat dins la zona urbana, on completava el seu perímetre. Per tant, a la zona de Corçana, a més dels dos masos indicats, avui, hi trobaríem l’antiga finca de la Isoladora, can Borra, els edificis de la banda dreta del final del passeig del Ferrocarril (Gurugú), can Tano, ca l’Arbossé, can Canals Nou, l’Horta d’en Llach, can Birol, can Torrentó, clar Soleil, can Fèlix, can Puigverd, can Farrés, can Basart, cal Fesol, les cases de la banda esquerra del carrer de Llagostera, les terres de la Piscina, can Rabitxet, el Grup Sant Josep, can Beneïtpa, can Carreres, can Barnada, ca l’Arbat, la vila Soleiada, Amebo, Parramon Exportap i can Masgrau, aquest, situat a l’extrem nord-oriental; aquest territori tenia una extensió aproximada de 357.200 m. quadrats, gairebé 36 Ha.
El 27 de novembre de 1245, en Guillem Llobet, fill de Bernat Llobet, va ser enfranquit pel Paborde de Cassà de la Seu de Girona, després d’haver pagat la remença de 50 sous amb quin import s’alliberà i pogué sortir del mas del seu pare, del qual no se n’indica el nom, que formava part del directe domini de la citada pabordia. El dia 1 de desembre del mateix any en Guillem de Tallada establia a en Guillem Llobet un mas i, per aquest motiu, es feia home propi d’aquest nou senyor directe a qui va fer homenatge. També el mas establert va prendre el nom de mas Llobet de Corçana. Aquesta és la primera referència trobada sobre aquest territori.
Vuit anys més tard, el 4 d’octubre de 1253, el Paborde de Cassà de la Seu de Girona establia a Pere Vidal, home propi de la citada pabordia, una coromina propera a l’església de Sant Martí de Cassà que, per orient, limitava amb el camí públic per on en Guillem Calvó anava a l’església de Cassà i, part, amb la terra i casa de l’Arnau Rufí; a migdia en un honor establert a Pere Berenguer, fet pel bisbe de Girona; a ponent i tramuntana, en el camí públic a través del qual en Bernat Bru anava a la citada església. Quin era aquest camí públic per on en Guillem Calvó anava a l’església de Cassà? Doncs tenint en compte que la masia del mas Calvó, com s’ha comentat, es correspon amb la casa de can Cèncio, no podia ser altre que l’antic camí que unia Vilabella d’Esclet amb l’església de Cassà. Per tant des de l’església el camí baixava per l’actual carrer del Germà Agustí i després enllaçava amb l’actual carrer del Sud. L’antiga calçada travessava de nord a sud les terres del mas Calvó.
Més notícies del mas Llobet de Corçana les dona un capbreu, del 30 de maig de 1314, signat per un altre Guillem Llobet, potser fill de l’anterior, on es declarava home propi de l’Almoina del Pa de la Seu de Girona i reconeixia tenir a domini directe, per a la citada Almoina, el seu mas anomenat Llobet que tenia 13 jornals de bous (26 vessanes) que afrontaven, a sol ixent i a ponent, amb els torrents que allí passen (el torrent de Malarich, a l’est, i el torrent que baixa del mas Carbó de la Serra, a ponent).
Es veu com el mas havia canviat de senyor directe. El primer, en Guillem de Tallada, era un hisendat important que posseïa, a senyoria directa, diversos masos i terres dins els municipis de Cassà, Campllong i Sant Andreu Salou, també el seu germà Bernat de Tallada tenia diverses propietats en aquests municipis. A l’any 1259 morí en Bernat de Tallada i seu germà Guillem fou nomenat marmessor i encarregat de les disposicions testamentaries en les quals llegava a la Pia Almoina tots el béns immobles que posseïa el difunt en els municipis indicats, també en Guillem ho deixà tot a aquesta entitat caritativa que destinava les seves rendes a fer pa i donar-lo diàriament, de forma gratuïta, als pobres de Girona. És evident que, el mas Llobet, va ser un dels nombrosos masos que heretà la Pia Almoina llegats pels germans Tallada, per tant, es evident que a partir del decés del difunt Guillem la senyoria directa canviés de titular i passés a beneficiar la Pia Almoina del Pa.
Catorze anys més tard, el 13 de febrer de 1328, era en Bernat Llobet (Bernardus Lupeti) qui reconeixia ser home propi i soliu de la Elemosine Panis Sedis Gerunde, junt amb la seva muller Adelaida i els seus fills, per raó del seu capmàs Lupeti de 28 vessanes d’extensió, les quals afrontaven, a sol ixent, amb el torrent (Malarich) que allà passa i, part, amb en un honor seu que tenia pel Ferial de la Seu de Girona i, part, en un altre honor seu que tenia per en Pere de Fontclara, Almoiner de Sant Feliu de Girona; a migdia, en un honor seu que tenia per l’Altar de Sant Benet de l’església de Girona; a ponent, en un torrent que allà passa; i, a tramuntana, en l’honor del mas Salavert. Pagava anualment tasca i braçatge de tots els esplets provinents de les terres del mas; també, cada any pel dia de Nadal 3 sous, 6 diners i un òbol barcelonès de tern i un parell de gallines; en la festa de Pasqua 4 ous i també, anualment, quan li fos requerit, havia de fer una tragina; finalment, cada any, pel Lloçol de Foixà (reparació d’eines agrícoles) en la festa dels sants Pere i Feliu, una mitgera de blat i una quartera de forment, a mesura d’Anyells i, per Nadal, una quartera de vi bo, pur i sense aigua, i per al Batlle de l’Almoina l’alberga d’un home durant un dia.
El mas havia agafat embranzida ja que a més de les 28 vessanes de l’entorn de la masia, havia eixamplat les seves possessions i en la mateixa capbrevació declarava tenir per l’Almoina, dins les afrontacions indicades, un camp de 2 vessanes pel qual pagava de cens, per Nadal, una gallina i per Sant Pere i Sant Feliu (1r. d’agost) mitja quartera de blat a mesura d’Anyells.
Declarava cobrar, anualment, per tornes, en ajuda dels censos que ell pagava a l’Almoina, per terres del mas que ara les conreaven altres persones, el següent: de l’Arnau Sala de la Cellera, 12 diners; d’en Pere Arol, 15 diners; d’en Pere Salavert, 4 diners; d’en Pere Grayt de la Cellera, 15 diners; del mas Ponç de Serra, 2 diners.
També declarà tenir per en Pere de Fontclara, almoiner de l’Almoina de Sant Feliu de Girona, l’anomenada masada Guytó amb terres a diferents indrets: Un camp a baix del puig Aguilar de 16 vessanes. Afrontacions: E. en honor del mas Torrent; O., en honor del mas Nadal de Serra.
Un altre camp a baix del puig Aguilar de 4 vessanes. Afrontacions: E., mas Cassà de Serra; O., en honor del mas Dalmau de Serra.
Una feixa en el lloc anomenat Cabra Pixa, d’una vessana. Afrontacions: E., en honor del mas Nadal; O., en honor del mas Torrent.
Una altra feixa anomenada camp Almar. Afrontacions: E., En honor del mas Esteve de Serra; O., En honor del mas Bernat de Crosa.
Declarà també tenir per l’Altar de Sant Benet de la seu de Girona un camp, al costat del seu clos, de 8 vessanes. Afrontacions: E., en honor del mas Ponç de Serra; O., en honor del declarant que el tenia per l’Almoina.
Pel mateix Altar un camp de terra erma on hi havia sureda i estava al costat del puig de Corçana (podium de Curçana). Afrontacions: E., en un honor seu que el tenia per Pere de Fontclara; O., en honor d’en Guillem Ferrer.
Declarà tenir pel prior del Monestir de Santa Maria d’Ullà un camp en el lloc anomenat Bellveser. Afrontacions: E., en honor del mas Ponç; O., en honor seu que tenia pel Feriali Sedis Gerunde.
Declarà tenir per l’abat del Monestir de Sant Salvador de Breda, en el pla de les Valls (Plano de Vallibus), una feixa de 2 vessanes. Afrontacions: E., en honor del mas Calvó; O., en honor del mas Gruard.
Declarà tenir pel Sr. del Castell de Cassà una feixa al costat del lloc dit Escrivania, de 2 vessanes. Afrontacions: E., en honor de la Escrivania que havia sigut del difunt Ramon de Torrent. O., en el camí públic que allà passa que va del lloc de Cassà a la vila de Sant Feliu de Guíxols (Raval).
Declarà que en ajuda dels censos que ell pagava al Sr. del Castell de Cassà cobrava per Nadal, per tornes, per una terra que llavors treballava en Guillem Sagrera, 15 diners.
Amb aquest nou capbreu el mas Llobet de Corçana declarava ara 63 vessanes. S’afirmava que el titular del mas era d’home propi i soliu de l’Almoina amb obligació de pagar tres dels mals usos: la remença de les persones entrants i sortints del mas, les cugucies (adulteris) i les exorquies (manca de descendents) i tots els altres drets exigits pel directe i alodial domini.
A l’any 1371 hi ha una nova capbrevació firmada per Bernat Llobet, fill i hereu del difunt Bernat Llobet del veïnat de Corçana (Cursana) àlies ça Serra, senyor del mas Llobet de Corçana, que confessava ser home propi de l’Almoina i per això li prestava homenatge. Confessava tenir el capmàs, les cases i edificis, amb era, bassa, hort, clos, quintanal i vinyes, dins de les 28 vessanes d’extensió primitives. La nova declaració afegia diverses peces i el mas arribava ara a les 108 vessanes d’extensió, també el veïnat de Corçana ja portava agregat l’àlies de sa Serra que acabaria, aquesta darrera denominació, canviant el nom del seu territori per l’actual veïnat de les Serres. A més de les terres declarades que coincidien amb les anteriors hi afegí les següents:
Una vinya que havia format part del mas Caner de 4 vessanes. Afrontacions: E. i S., En un honor seu que tenia per l’Almoina; O. i N., en honor del mas Ponç que havia sigut del mas Salavert i, part, en un honor seu que tenien per l’Almoina.
Un alou seu que era adjacent al mas Llobet consistent en una feixa de 2 vessanes. Afrontacions: E., en honor d’en Ponç Vila; S., en el torrent que baixa del puig Amalrich; O. i N., en un honor del mas Esteve de Serra.
Una peça situada al cap inferior del seu clos de 5 vessanes. Afrontacions: E., en un seu honor que tenia per l’Almoina de Fontclara de la Capella de les Puelles de la seu de Girona; S., en un honor seu, anomenat Rovira, que tenia per l’Altar de Sant Benet de la Seu; O., en el torrent provinent del mas Carbó; N., en un honor seu que tenia per l’Almoina.
Un camp que es tenia per l’Altar de Sant Benet, immediat al seu clos, de 8 vessanes. Afrontacions: E. i N., en un honor seu que tenia per l’Almoina de Fontclara; O., en el torrent de puig de Malarich
També per l’Altar de Sant Benet dos camps junts de roureda, erm i cultiu de 20 vessanes, on hi passava pel mig el torrent Malarich,. Afrontacions: E., en un honor seu que tenia per l’Almoina; a P., en un honor del mas Carbó.
Tenia pel Sr. del Castell de Cassà una possessió boscosa de 6 vessanes, immediata als torrents dels Baladres, que Bernat Llobet comprà a Arnau Dalmau,: Afrontacions: E., en honor de Vingut Salelles; O., en honor d’Arnau Dalmau.
Del mateix any 1371 hi ha un capbreu signat per Salvi Saura en el que confessava tenir per l’Almoina una peça de conreu que havia format part del mas Llobet de Corçana de dues vessanes i mitja d’extensió. Afrontacions: E., en un honor de Joan Castelló, terra que també havia format part del mas Llobet; S., en un honor de Salvi Carreres quina terra havia sigut del mas Llobet, separada pel camí missader del mas Cassà de la Serra; O. i N., en honors del propi Saura limitats pel torrent que baixa de la masia de can Carbó de la Serra.
És a partir de l’any 1408 quan en Ramon Llobet, fill d’en Bernat Llobet, ja estava establert a Sant Feliu de Guíxols exercint l’ofici de fuster. Per tant havia deixat el mas i, tot i així, encara es declarava home propi de l’Almoina.
S’ignora si el citat Bernat tenia el mas arrendat i, també, el temps que els Llobet continuaren essent homes propis de l’Almoina. Pel que sembla el mas quedà abandonat i en ruïnes ja que alguns documents del segle XVII indiquen que les terres d’aquest mas s’havien establert a diferents persones; el detall és el següent:
En Jaume Maymí, el 1632 declarava posseir per l’Almoina un camp de 5 vessanes que havia format part del mas Llobet. Afrontacions: E., en honor d’en Cassà, teixidor de lli, mitjançant torrent; S., amb en Tubert que havien sigut terres del mas Llobet; O., amb Joan Barnés i, part, amb en Carreres que havien sigut terres del mas Llobet.
També l’Anton Carreres, en Miquel Jubert, en Pere Oller, en Narcís Ginesta, la Caterina Vila i Gay, l’Antoni Pont i Alegot, en Francesc Camps, en Mateu Tolosà, en Joan Torras, la Peronella Castelló, en Pere Barnada, etc. capbrevaren diverses peces de terra que havien format part del mas Llobet de Corçana; cap de les capbrevacions parla de la masia la qual cosa fa pensar que aquesta, al segle XVII, ja no existia.
En una venda, de 1655, referida a la zona occidental de Corçana, que el propietari del mas Carbó de la Serra, en Gaspar Carbó, va atorgar a en Pere Blanquer, el seu cunyat, d’una peça de 8 vessanes, situada al lloc de les Valls, s’indiquen els següents límits: E., en honor del mas Calvell; S., en un honor del mas Calvó; O., amb la riera anomenada de les Valls; N., amb sa Corçana d’en Balaguer.
La Corçana d’en Balaguer cal situar-la a orient de les terres del mas Calvó, en l’esquenall que des del passeig del Ferrocarril (cases del Gurugú) baixa, direcció a migdia, fins a fondre’s en el pla de Sosvalls, on a la banda occidental d’aquest inclinat encimbellament s’hi desplaça l’antiga carretera de Cassà a Llagostera que actualment és la continuació del carrer del Suro separant, la part nord d’aquesta calçada, la finca de can Tano, a orient, de la de la Isoladora i can Borra, a ponent.
És interessant el capbreu de 1686 signat per en Bernat Valls i Barnés junt amb la seva muller Margarida Barnés, senyora útil i propietària del mas Barnés del Portal, a favor de l’Almoina, d’una peça de 9 vessanes, anomenada vinya Bruna. Aquesta, a sol ixent, afrontava en honor del mas Calvó que posseïa en Saura. Veiem doncs com el mas Calvó havia canviat de propietari i en els documents del segle XVIII, aquest mas, és denominat mas Saura; A finals del segle XIX l’adquirí l’Inocenci Cassà i, popularment, se li aplicà el nom de can Cèncio que actualment encara conserva.
La propietat i masia de can Barnada, substituint part el mas Llobet de Corçana ja figura en els llibres de Talles de l’Ajuntament de Cassà des de 1710 a 1730. A l’any 1733, el seu propietari era en Pere Barnada; als anys 1851 i 1876 ho era en Pere Carreras i Barnada. Sembla evident que hi hagué un casament entre els Barnada i els Carreres i que finalment predominà el cognom Carreres, tot hi que el mas continua denominant-se can Barnada.
El nom de Corçana seria la versió femenina de Corçà, poble del Baix Empordà, que segons Coromines (Onomasticon) seguint el treball de Meyer–Lübke, provindria del nom llatí Curtius i els seus derivats que són molt freqüents a la toponímia occitana, francesa i italiana. Com a exemple, el nom del poble de Coursan, del departament de l’Aude, provindria, com el Corçà indicat, de Curtius amb el sufix –anum que donaria Curtianum > Corçà amb el significat de terra de Curtius o de Corçà. A la ciutat de Mathieu, al nord de Caen, hi ha el carrer de Coursanne que té el mateix origen i coincideix plenament amb el topònim Corçana, del nostre oblidat veïnat, que significaria també la terra o propietat de Corçana.
