En data 11 d’abril de 1938, l’Ajuntament dona l’ordre de desallotjar a can Trinxeria amb el següent comunicat: “Alcaldia Republicana de Cassà de la Selva. Núm 196.-El Sr. Jefe del Arma de Avición del Sector Nordeste, con oficio nº 418 de 6 del actual, dice a esta alcaldia lo que sigue: “por necesidades de la guerra, es necesario que antes de 24 horas sea desalojada la casa propiedad de Adelaida de Azúa, vda de Trincheria” signe el requeriment l’Alcalde. J, Dalmàs. Aquesta casa fou destinada a l’oficialitat d’aviació.
El mateix dia i amb els mateixos arguments es confisca la casa d’Innocenci Cassà Vidal, Can Sencio per la tropa del camp d’aviació.
El 20 de juny de 1938 el camp d’aviació de Cassà se’l va codificar com camp n. 317, mentre que pel servei d’espionatge Nacional se’l coneixia amb el codi 3341.
La construcció de l’aeròdrom de Cassà (també dit de Llagostera) comença a finals del 1937, principis de 1938; igualment s’insta als habitants de can Torramansa “a su desalojo inmediato” és aquí un entra la col•laboració dels lectors habituals d’aquests wassaps de diumenge, la Dolors Cunillera i en Lluís Casadellà.
La Dolors i en Lluís em diuen: “Als meus avis Pere Casadevall i Dolors Rebassedas els van dir que tenien vint-i-quatre hores per deixar lliure can Torremansa; mentre dinaven a la casa amb els guàrdies d’assalt que custodiaven les obres, l’avi els va preguntar si sabien d’algun mas que estigués tancat; el van informar que a can Massot, ja del terme de Llagostera, estava lliure. En Pere Casadevall va agafar la tartana i va anar a parlar amb els amos de can Massot, que de seguida li van dir que podia instal•lar-se a la casa; al mateix moment li van donar les claus.
Gent del poble els van ajudar a traslladar les seves pertinences a can Massot. Igualment, en acabar la guerra, ja de tornada a can Torremansa, quan l’avi va decidir que volia que es tornessin a treballar els camps, també molta gent de Cassà hi va anar a ajudar a treure la ferralla* abandonada i escampada en els terrenys que havia estat el camp d’aviació.
La solidaritat humana sempre sorgeix en moments complicats i dramàtics.
Gràcies, Dolors i Lluís, per les aportacions i aclariments, des de Figueres.
* Dues víctimes innocents d’aquesta ferralla abandonada en diferents indrets de Cassà, varen ser dos nens: Jaume Matas Gonzàlez de 12 anys que va morir a causa de l’explosió d’una granada de mà el dia 11 de febrer de 1939; el dia 10 de març 1939 va morir un altre nen, anomenat Salvador Dauset Fàbregues de 7 anys, a causa de l’explosió d’una bomba.
PD: En quant l’anècdota, és d’un àpat de la família i els mossos que treballaven al mas.
PD2: En Josep Carreras per complementar la història, m’explica que la seva mare la Montserrat Casadevall, que va viure quanta teia 24 anys el trasllat, recorda les peripècies viscudes en particular l’entrada dels Nacionals el febrer del 39, que en passar per davant de can Massot, a prop de la carretera (actual C-65) els demanaven menjar;recorda les metralladores que disparaven sobre les posicions dels últims Republicans que resistien en la serralada de sobre can Carbó, al lloc on hi ha la Tomba del Soldat Desconegut.
També, ja així ho detallava, que quedi clar la mort dels dos nens per explosions va ser per granades i bombes abandonades dintre la població de Cassà ja uns mesos després d’acabada la guerra. La gent de Cassà, la família i mossos va treballar molt fort amb Pere Casadevall per fer novament explotables agrícolament els camps compactats pels aterratges dels avions.
“La solidaritat humana sempre sorgeix en moments complicats i dramàtics”.
