Fem una repassada d’arbres monumentals de Cassà i rodalies , alguns ja desapareguts per vells, o per no suportar la prensió de la catalogació, tampoc es un totum revolutum dons el eix principal son els suros i alguns altre arbre dels que tinc un interès molt personal.
Esta demostrat que la presència d’arbres en el nostre dia a dia, fa que produïm menys cortisol, que és l’hormona de l’estrès, disminuint així la tristesa. Les interaccions per la visió de una fotografia d’una flor té un efecte terapèutic. La natura no només ens guareix sinó que ens fa més amables.
Les noves tendències com el “Bosc Terapèutic de Caldes”, el “Bany de Bosc de Suro a Can Vilallonga”, les referències als druides Celtes en algunes publicacions actuals, programes de radio com “El bosque habitado”, les llicencies literàries de Dolores Redondo de l’aire màgic i sobrenatural i de la figura del guardià invisible en els boscos de la Vall del Baztan (Elizondo-Navarra), son la confirmació de aquesta nova cultura natural, en realitat redescoberta, sobre unes creences mil•lenàries basades en la natura i avui i aquí en els boscos i el seus arbres.
1 Suro del Mas Perxés d’Agullana, la fotografia propietat del Centre Excursionista de Catalunya, en la qual apareixen 10 persones per la pela, el 1905. Fotografia icònica de la explotació forestal catalana. i estat actual del mateix lloc.
2 Estat actual del mateix lloc del Mas Perxés d’Agullana
3 Suro de Can Cama de Romanyà, també conegut com Suro de la Murtra o Suro Gros, mori de vellúria i fou talat el 1957 i el seu tronc resta exposat durant molts anys a la entrada del Hotel Comtat Sant Jordi de Platja d’Aro.
A Romanyà també hi havia altres suros importants com el Suro de la Bola, el de les Mentides (al voltant del qual es reunien les dones), el Suro Xato, el Suro de l’Almeda
4 Suro dels Trabucaires de El Voló, desaparegut fa anys. La llegenda ens diu que s’aprofitava aquest amagatall per el contraban i també per els bandolers que se amagaven per assaltat als viatjants.
5 Suro de la Pubilla, a Maçanet de Cabrenys
6 Suro Gros de Can Canameres (propietat de Can Mascordet), alçada 14 m, perímetre 2,45 m, foto feta desprès de la pelada del juliol de 2007, aquesta escorça vermella és la que anomenem escorpit.
7 En la pela de 2007, es va llevar la part superior del tronc, per tenir una rotació de cada 6 anys, una lleva de la base i una altra lleva de la brancada
8 Suro del carrer del Castell
És un dels arbres catalogats en el nucli urbà, va ser plantat l’any 1959 davant l’entrada del desaparegut magatzem de d’industrial surer Enric Mestres i Roca i al costat de la que havia estat la cooperativa surera cassanenca Uprodeco. Amb els anys i en les successives ampliacions del carrer, quedà a la via pública i l’Ajuntament el senyalitzà en el punt nº10 de la Ruta del Suro, com a símbol del vincle entre indústria i natura.
Alçada de 15m, perímetre 2m.
9 Suro del Mas Ros
És amb diferencia el suro mes gran de Cassà, edat aproximada 220 anys, alçada 12m i 4m de perímetre.
Un altre suro emblemàtic del nostre municipi es el Suro de la Trinitat de can Bota
10 Cedre del Líban, de Can Tou, la bifurcació superior en dos branques, va ser causada el 1938 per un milícia república fen punteria amb el seu mosquetó. Alçada 26 m, perímetre 2,20 m. La seva catalogació d’arbre d’Interès Local va ser la seva sentencia de mort.
11 Pi gros de Can Mercader, alçada 30 m, perímetre de tronc, 3,10m
12 Sequoia de la Residència geriàtrica Germanetes del Pobres de Girona, plantat el 1881, 36 metres de alçada, 3,15 m de perímetre, es el arbre mes alt de tota la província de Girona. Les sequoies (sequoia sempervirens) poden arribar a viure entre 600 a 3.200 anys, originàries d’Oregon i Califòrnia (EEUU). Gracies a un informe tècnic fet per Lluís Carreras –Jardins i Paisatge-, ho hem salvat de una tala imminent
13 Sequoia d’ Oregon (EEUU) això si que es un arbre gegant!
