L’home de les mil anècdotes, Federico Bosacoma Torabias

Federico Bosacoma Torabias (1914-1995) El pare d’en Federico, Leandro Bosacoma Darder (1875-1944), va tenir dos fills, en Camilo i en Federico. En Camilo, el gran, va anar a França per aprendre tot el relacionat amb el món del suro, i les formules de la cola (aglutinant) per enganxar els taps. El nostre protagonista va ser mobilitzat per la Guerra de Civil 1936, el van ferir, va ser atès a l’hospital de Sant Pau però va perdre un ull. Va ser mutilat de guerra. El 1944 es fa càrrec del negoci familiar i l’empresa va créixer molt. L’any 1953 va establir relacions comercials amb l’empresa basca Interco d’Eibar. També al mateix any tenia tractes amb Fratello Gori de Siena. L’empresa tenia 4 treballadores a les màquines d’esmeril i a la màquina d’escapçar hi havia la seva esposa, la Conxa Piñol. Als anys 50, quan hi va haver restriccions elèctriques, incorporà un generador per fer llum i així poder treballar. L’any 1964 inicià la seva activitat més comercial, amb la seva família marxà a Barcelona a la secció de taps de la casa Codorniu al carrer Castillejos. D’aquesta època ens han arribat moltes anècdotes dignes de pel·lícula. La seva activitat comercial es centra als últims anys de la seva vida, en la representació de les caves Labernoia (Làcrima Bacus). És el típic empresari surer, honrat, treballador i culte, que a més de fabricar taps es va dedicar a l’activitat comercial i en feu el seu mitjà de viure. La seva dedicació al futbol cassanenc el feu mereixedor de la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya concedida per la Generalitat als anys 80. El seu fill Leandro “Lalo” Basacoma Piñol, resident a Barcelona va desenvolupar la seva vida comercial com a representant de Infusions Pompadour per bars i restaurants a la zona nord-est de Espanya, això el feia molt popular en el mont de la restauració, per aquest motiu se li coneixia amb el sobre nom de Camamilla, ja jubilat i establert a Cassà i per les seves dots culinàries va ser membres de la penya gastronòmica cassanenca Quatre Estacions. El sidecar: Conduint la moto en Lluis Rodà , i anant al sidecar en Federico, a tota velocitat per una recta de la carretera de Caldes, a la alçada de la rajoleria, el sidecar es va desenganxar de la moto i va continuar per la inèrcia, circulant a molta velocitat, en Federico al no tenir la visió del ull esquerra, anava cridant que baixés la velocitat, sense adonar-se de la circumstància, fins que es va estavellar al primer revolt. Entrar al camp del Barça: En Federico era molt aficionat al futbol, i moltes vagades acompanyava a gent de Cassà a veure algun partit del Barça, ell sempre ben vestit “trajeat” diari a la butxaca, estil comissari de policia; en passar per la entrada aixecava la solapa de l’americana sota la qual i tenia una etiqueta de saca de taps, i així passava. I moltes més…

Feu un comentari

Verified by MonsterInsights