ELS OBLIDATS VEÏNAT DE LA PUJADA I EL MAS VENDRELL DE LA PUJADA
Ja es va explicar que a la banda occidental del territori del veïnat de Matamala hi havia existit el veïnat de Candell que finalment quedà oblidat. En el mateix veïnat, a la part de migdia, en els vessants de les seves modestes serres que s’inclinen de forma sobtada cap al sud i després amoroseixen el pendent fins que s’aplanen abans de trobar la riba dreta del torrent del Castell, s’hi estenia el veïnat de la Pujada. Des del llunyà s. XIII, damunt d’un d’aquets pujols més meridionals s’hi fa present, a la documentació consultada, un dels masos més importants de la contrada anomenat mas Vendrell de la Pujada que avui coneixem amb el nom de mas Vall-llobera de Matamala.
La seva esvelta masia es troba situada a 186 m. d’altitud, dalt la carena, presidint des de la seva privilegiada situació les antigues terres del mas que s’eixamplaven i baixaven fins a trobar el torrent indicat on avui s’hi aixeca la zona urbanitzada del mas Prats i del Vinovell amb les seves modernes cases i xalets. La masia té un volum de casa pairal, de tres nivells, formats per la planta baixa, el primer pis, les golfes i a la part central de la teulada s’hi aixeca una petita torre amb la teulada en dos pendents, d’iguals dimensions, encarats a l’est i a ponent. La cobertura de la masia té també dos pendents encarats a l’est i ponent amb les teulades d’extensions diferents, duplicant la de ponent a la de llevant; la façana principal està encarada a migdia i s’hi obre, perpendicularment sota l’aiguavés de la teulada, un portal amb un bonic arc de mig punt format per sis grans dovelles de pedra ben treballada a cada costat de la clau que formen l’arc i son suportades per cinc impostes de pedra de la mateixa mena que la de les dovelles. A la part central de la clau hi ha un relleu en forma d’escut que porta una inscripció a quatre nivells que diu: + / A 22 de / ABRIL / 1556. La massissa porta que tanca el portal està recoberta, en part, amb xapa de ferro.
A la façana, a ponent, hi ha una altra porta d’entrada de forma rectangular rematada en pedra, també treballada, amb la llinda superior d’una sola peça amb la data gravada de 1775. Al costat del portal, a la banda de ponent, hi ha un pou que queda cobert per la part exterior i que deu tenir accés des de l’interior; en el mateix costat hi ha també una finestra rematada en pedra on a la llinda superior hi ha gravat l’any 1760. En el segon nivell son tres les finestres que s’obren simètricament al mateix nivell i a la mateixa distància de la més gran, situada damunt el portal d’entrada que deu donar llum a la sala superior. Al cim d’aquesta finestra principal hi queden, ben alineades, dues petites finestres, una de tapiada, que deuen donar llum a les golfes. Una extensa esplanada s’eixampla davant la façana de migdia limitada per un marge que s’estimba cap a la urbanització propera.
L’ampla panoràmica que es contempla des de la masia, a més d’abraçar el nucli urbà, permet veure tota la plana selvatana que queda limitada a l’horitzó per les carenes de la serra d’Ardenya, del Montnegre, del voluminós massís del Montseny i de la llarga serra de les Guilleries.
El documentat vicinatus de la Pujada de la parroquie Cassiani de Silva s’eixamplava des de la masia fins a trobar, al sud, el torrent del Castell on avui, des de sota la masia, comença la zona urbanitzada indicada que fineix en trobar la riba dreta de l’esmentat torrent; a l’altra banda del seu curs es troben les primeres cases de l’antic nucli urbà que obrien i obren façana a la carretera Provincial. Era, per tant, un veïnat de dimensions reduïdes que tant sols comprenia les terres meridionals del mas i també una petita part de les del mas Adrià del veïnat de Ventallol, coetani de l’anterior, situat a poc més de 600 m. de distància cap al sud-oest del primer, proper al torrent del Castell, conegut ara com a can Valls i formant part de la zona urbanitzada del carrer Sant Jordi. Formaven part d’aquest veïnat de la Pujada el mas Cebrià del Bosc o de la Pinya i el mas Prats, masos històricament més recents que els dos anteriors i aquest darrer, per la part oriental, ja limitava amb les terres del Castell de Cassà.
En Guillem Vendrell és el primer que apareix com a Sr. útil del mas Vendrell de la Pujada i a l’any 1302 la Pia Almoina li va establir un camp d’unes tres vessanes que, a orient, afrontaven en un honor del mas Pagès de Perles i, a ponent, en un honor del mas Escach de Sangosta. A l’any 1314 en Pere Vendrell de sa Pujada, fill de l’anterior, capbrevava a l’Almoina, el mateix camp indicant els censos anuals a pagar per Nadal consistents en una gallina, la tasca dels esplets i els terços i els lluïsmes.
En Dalmau Pont de Vila en una capbrevació firmada a favor del Monestir de Sant Pere de Galligans, el mateix any 1314, reconeixia tenir un camp al pla de Freixeneda que afrontava a orient en un honor del mas Cassà de Llebrers i a ponent en un honor del mas Venrell de sa Pujada.
El mateix any 1314 en Bernat des Caner, clergue de Cassà, declarava tenir per l’Almoina en el lloc de Ventaiol, un camp de 4 jornals de bous que afrontava a sol ixent en honor del mas Calvell de sa Pujada i a ponent en honor del mas Call.
A l’any 1328 en Petrus Vanrelli de Podiata capbrevava a favor de l’Almoina un camp proper al seu mas, d’unes 3 vessanes, que afrontava, a orient i al nord, en honor d’en Bernat de Pi, a migdia en honor del mas Castell i, a ponent, en un honor del mas Escach. Veiem per tant que és el mateix camp citat al 1302 i 1314, ara indicant més clarament la situació, al costat del mas, i també esmentant tots els punts cardinals d’afrontació. Per migdia, el camp indicat, afrontava amb terres del Castell de Cassà. El Castell, en línia recta, es trobava situat al sud-est del mas, a uns 460 m. de distància, damunt de l’anomenat puig Delfí (avui puig del Castell on hi ha la masia de can Català del Castell), a una altitud de 188 m., amb els vessants de sol ixent i migdia davallant sobtadament fins a quedar tallats i limitats pel curs del citat torrent del Castell.
En Pere Vendrell de la Pujada, l’any 1341, capbrevava a favor del Llum de l’Altar de Sant Martí de l’església de Cassà, un camp anomenat des Capellà, de 4 vessanes, que afrontava, a sol ixent, amb Pere Adrià senyor útil del mas Adrià de Ventallol, a migdia, en honor de Bernat Rufí, a ponent, en honor de Pere Martí i, a cerç, en el camí Públic que allà passava. De cens anual pagava la tasca dels esplets.
El dia 12 de novembre de 1448 el Sindicat Remença va fer una convocatòria a Cassà dels homes de remença de la vila per tal que ajudessin econòmicament per a poder fer la demanada davant la justícia per l’abolició de la servitud i dels mals usos. En presència de Miquel Ombert, notari, substitut de Jaume Coma, notari, i dels testimonis Bartomeu Bruguera, prevere qui serveix a l’església de Cassà de la Selva, i Jaume Barrera, escrivà de Girona, foren convocats a la plaça, amb repic de campanes, els homes de la parròquia de Sant Martí de Cassà de la Selva, amb llicència del venerable Jaume Oller, batlle de la parròquia, també present, juntament amb Joan Barceló, porter reial. Entre els convocats hi està relacionat com a assistent en Joan Vendrell. També en el Fogatge de 1497 elaborat per la Batllia General de Catalunya, en el llistat de Cassà, hi consta en Vendrell.
En una capbrevació del 19 de maig de 1536 feta per Roc Vendrell de la Pujada, senyor útil i propietari del mas Vendrell de la Pujada, confessà tenir a domini directe de l’Almoina, una peça de terra dita “Coma de la Almoina”, a la part de sol ixent, immediata a la casa, de 3 vessanes de terra que afronta, a sol ixent, en honor del mas Castell que, avui, és d’en Grahit; a migdia, en altre honor del dit Roc Vendrell, confessant, que fou del mas Scach; a ponent, semblantment, en altre honor del dit Vendrell, confessant i, part, amb l’era de son mas i, a tramuntana, en un altre honor del referit Roc Vendrell. Veiem com aquesta mateixa peça capbrevada el 1302, el 1314 i el 1328 ara se li aplica el nom de coma de l’Almoina i que les peces veïnes d’afrontació han passat a mans del mas Vendrell, llevat la de migdia, del mas Castell, que ara pertany a en Grahit. L’aplicació del nom de coma de l’Almoina deuria ser deguda a la senyoria directa que tenia la Pia Almoina de les terres de la fondalada o coma que es forma a la part d’orient de la masia drenada per un petit torrent, avui canalitzat dins la urbanització, que baixava en paral.lel al traçat del carrer del Músic Coll, fins a trobar finalment el curs del torrent del Castell del que n’era tributari per la dreta.
A l’any 1557 en Pere Vendrell, senyor útil i propietari del mas Vendrell de ça Puiada, comprà a Miquel Estrebau, ciutadà de Girona, una peça boscosa i erma situada en el lloc anomenat Ventallol de Freixeneda, de cabuda unes set vessanes, que afrontava, a orient, part, en honor de Sebastià Monserrat Gelabert, sabater, i part en honor de Sebastià Oliver, paraire de teixits de llana; a migdia, en honor de Montserrat Pasqual, pagès i hostaler alhora, de la Cellera de Cassà; a cerç, en honor de Sebastià Adrià, pagès de Cassà.
A l’any 1581 en Miquel Guinart (a) Vendrell, del veïnat de la Pujada, i la seva esposa Caterina Vendrella, senyora útil del mas Vendrell del citat veïnat de la Pujada, declaraven tenir pel Monestir de SFG., pel que fa a una quarta part, i pel Benefici de Sant Andreu de la seu de Girona, les altres tres quartes parts, un camp en el lloc anomenat Freixeneda de 8 vessanes que afrontava, a orient, en honor del mas Seguer de Llebrers, propietat dels declarants, a migdia amb la riera de Candell, a ponent en honor d’en Teixidor mitjançant camí Públic i a tramuntana en honor del mas Seguer, de la seva propietat. El document fa saber que els Vendrell eren també propietaris del mas Seguer de Llebrers i que avui es correspon amb la primera masia que es troba a ma esquerra pujant des del Coll de Llebrers cap a can Figueres i can Roca.
Més notícies de la contrada es troben en un capbreu del mansi Pevingut Cellarie, de l’any 1582, en que la seva propietària declarava tenir “pro domino Castri de Cassiani de Siilva quandam petiam terre partim cultivam et partim boschosam continentem in se septem vel octo versanas terre voccatam (anomenada) Mirabell prout affrontatur ab oriente in ruviria (roureda) den Vendrell partim, et partim ab en Grahit mediante camino sglayer, a meridie partim in honore Joannis Creixell sartoris (sastre) et partim in honore den Pasqual de sa Vila, ab occidente in torrente et a circio in quodam nemore (bosc) den Adrià de la Creu partim, et partim in honore dicto Vendrell “.
A l’any 1584 en Geraldus Sala als. Ros agricola Cellarie de Cassiano de Siilva dominus utilis et proprietarius mansi Ros dicte Cellarie capbrevà a favor del Monestir de Sant Feliu de Guíxols una peça de terra en el lloc de Mirabell de 8 o 9 vessanes les quals afrontaven “ab oriente ab la rovira den Vendrell partim, et partim in honore Jacobi Grahit mediante camino sglayer, a meridie partim in honore Monserrati Pasqual, et partim in honore Joannis Crexell sartoris dicte Cellarie, ab occidente in Torrente et a circio in honore Sebastiani Adrià de la Creu partim, et partim aliorum (altra) que pesia terre fuit de pertinentiis mansi Pevingut Cellarie predicte de Cassiano de Siilva”.
A l’any 1599, el 25 d’0ctubre, hi ha un conveni amb una disposició testmentària de l’Antoni Vall-llobera difunt pagès, del veïnat de Verneda, i marit de Magdalena Vall-llobera (Vendrell) condicionant que la seva filla Maria Vall-llobera es casés amb un dels fills de Miquel Guinard (a) Vendrell i de la seva muller Maria Vendrell, senyora útil i propietària del mas Vendrell de la Pujada i cosina germana de la Magdalena. D’altra banda els cònjuges Vendrell pactaren restitució del Dot i altres béns que devien a la citada Magdalena. El mes de novembre següent, en Miquel Guinart (a) Vendrell i la seva muller Caterina Vendrell, van atorgar àpoca a favor de Magdalena Vall-llobera, vídua d’Antoni Vall-llobera en la qual reconeixien haver rebut l’inventari dels béns del difunt Antoni Vall-llobera en motiu del Dot i la hipoteca a favor de Magdalena.
Pel 18 de febrer de 1601, hi ha una venda de censal atorgada per l’Antoni Vendrell, fill de Miquel Guinart (a) Vendrell i de la seva muller Caterina Vendrell, i per Maria Vall-llobera i Vendrell, esposa de l’atorgant, senyora útil i propietària del mas Vall-llobera del veïnat de Verneda, a favor de Magdalena Vall-llobera (Vendrell), vídua d’Antoni Vall-llobera, a la qual vengueren un Censal de 200 lliures de preu i de pensió anual de 200 sous, per raó d’un deute que els venedors li tenien pendent; En Miquel Guinart (a) Vendrell i la seva muller Caterina Vendrell signaren com a avaladors assegurant el pagament del censal. Amb quests dos darrers documents queda clara la unió, per matrimoni, dels Vendrell de la Pujada amb els Vall-llobera de Verneda. Cal pensar que en els capítols matrimonials entre els cònjuges Antoni Vendrell i Maria Vall-llobera aquesta aportà de dot matrimonial tota l’heretat del mas Vall-llobera de Verneda i el marit, cal suposar que els seus pares, en motiu del casament l’haurien nomenat hereu universal del mas Vendrell de la Pujada. És a partir d’aquest casament que els futurs fills portarien de cognom Vendrell i Vall-llobera i fixarien la seva residència en el mas Vendrell de la Pujada.
Així ho testifica un document de 1690 quan en Pere Vendrell i Vall-llobera, arrendà pel temps de 5 anys el mas Vall-llobera del veïnat de Verneda a en Salvi Terrats, pagès del terme de Cassà.
És també del 1690 el document de venda de terres feta per Salvador Grahit a Salvi Carreres, terrisser de la vila, d’una peça de bosc situada en el puig dels Tords, de 4 vessanes que, per sol ixent, afrontaven amb l’Antoni Tolosà paraire i, part, amb Josep Petit negociant separats pel camí que de la vila va a les carreteres d’en Vendrell; a migdia, amb l’honor de Josep Carbó treballador; a ponent, amb Jaume Comas pagès, terres per mi a ells venudes; i a tramuntana, amb la carretera d’en Vendrell. Queda clar que les terres d’en Tolosà, d’en Petit, d’en Carbó i d’en Comas havien sigut d’en Grahit que les tenia pel Castell de Cassà.
El 17 de gener de 1691 la Margarida Ribes i Roig vengué a Jeroni Vinçó, treballador de la vila, un hort que tocava el camí que va d’aquesta vila a la casa d’en Vall-llobera de la Pujada que té tres quarts de vessana i que afronta a sol ixent, en honor de Pere Pont, paraire d’aquesta vila; a migdia, amb en Carrió; a ponent, amb el citat Camí que va de la vila a la casa d’en Vall-llobera de la Pujada; i a tramuntana, en honor de Joan Prats, pagès d’aquesta vila.
Aquest darrer document dona fe del canvi de nom del mas que a finals del s. XVII deixà d’anomenar-se mas Vendrell i ja clarament era anomenat mas d’en Vall-llobera de la Pujada.
A l’any 1718, en Pere Vendrell i Vall-llobera de la Pujada, torna a fer arrendament del mas Vall-llobera de Verneda, ara a en Baldiri Carles, pagès de Santa Cristina d’Aro.
Entre els anys 1710 a 1730, suposem que, per inèrcia, l’Ajuntament de Cassà encara es serveix del nom de mas Vendrell de la Pujada a l’hora de confeccionar els llistats de les Talles o impostos a pagar pels propietaris de la vila.
A l’any 1733 en el Llibre del Cadastre Reial ja havia desaparegut el cognom Vendrell i figura com a propietari de l’antic mas Vendrell de la Pujada, en Pere Vall-llobera i el mas era denominat mas Vall-llobera.
També en els amillaraments de 1817, 1819, 1851 i 1943 només apareix el mas Vall-llobera, substituint el desaparegut mas Vendrell. I, també, el mas Vall-llobera de Verneda, ja havia canviat el nom pel de mas Abres de Verneda.
Resumint, pels documents anteriors sabem que el mas Vendrell de la Pujada conservà el nom des del s. XIII fins poc després de la unió, per casament, dels Vendrell de la Pujada amb els Vall-llobera de Verneda, a principis del s. XVII, i que el nom de Vall-llobera predominà sobre l’anterior. Que el nom de veïnat de la Pujada desapareix a mitjans del segle XVIII. Es veu també com les terres del mas afrontaven amb les terres del Castell de Cassà que foren adquirides per en Grahit i que aquest les va anar venent a diferents compradors; aquestes es trobaven situades en el puig dels Tords. També les terres, a l‘entorn de les del mas, propietat del mas Pagès de Perles i del mas Escach de Sangosta les absorbí el propi mas Vendrell que també era propietari del mas Seguer de Llebrers. Sabem que el camp situat de la part d’orient del mas, tocant a l’era, té el nom de camp de la Coma de l’Almoina, que a la zona hi havia la roureda d’en Vendrell i el lloc de Mirabell, que pertanyia al Castell de Cassà, i que les dues afrontaven amb les terres d’en Grahit; que hi havia un camí que unia la vila de Cassà amb el mas Vendrell; també es parla del camp del Capellà proper al mas Adrià de Ventallol i dins la zona una terra anomenada Ventallol de Freixeneda on hi passava la riera de Candell; Finalment dir que la interessant història dels Vall-llobera té continuïtat fins a principis del s. XXI, però això ja forma part d’una altra història.
