Ja fa alguns anys, en les oficines bancàries o de les caixes hi havia molta gent fent cua, a la caixa, per treure diners en efectiu, amb la llibreta a la mà; això sí que era una atenció personalitzada. No obstant això, també podia haver-hi un tracte insensible com veurem en l’anècdota d’avui.
La informatització dels sistemes bancaris, els anys de Covid i l’excusa de la “cita prèvia” han provocat, intencionadament. per part de les entitats bancàries la desaparició dels clients a les oficines. Pels que ja tenim una edat aquest nou sistema d’operativa pot haver estat molt traumàtic, sort que moltes vegades els nets estan predisposats a ajudar als avis. El sistema, “la Banca en majúscules”, continua no tenint ni cor ni ànima, només saldo en compte.
L’anècdota és extrapolable a avui mateix; però el diàleg ara serà amb un ordinador que només indicarà si és possible o no fer l’operació en tràmit; encara pitjor, no et dona la possibilitat de rèplica.
Tal com he dit, fa uns anysen una cua en una oficina de Cassà per treure diners, una senyora ja gran, amb crossa, i certa dificultat per desplaçar-se, es dirigia a la caixa; en arribar el taulell la va atendre el subdelegat de l’oficina, i la conversa va transcórrer de la següent forma:
Empleat Banc: que desitja vostè
Senyora: 20 euros per fer la compra
E.B: impossible vostè només té 18 € de saldo
S.: però necessito 20 mínin i la pensió arribarà en uns dies.
E.B.: avui això és totalment impossible, les directrius no es permeten descoberts
S.: doncs doni’m els 18 € i ja intentaré espavilar-me
Una vegada la senyora ha rebut els 18 €, l’empleat li diu: a més us he de donar una mala notícia, senyora; ahir l’hi vàrem tornar un rebut de l’aigua de 23 €, haurà de solucionar-ho
S.: que hauré de fer?
E.B.: doncs anar a l’oficina de Aqualia a pagar el rebut
S.: però avui no tinc per fer-ho
E.B.: doncs esperi a cobrar la pensió, Bon dia. Que passi un molt bon dia.
Evidentment, l’empleat en qüestió no havia fet cap curs d’empatia, ni tenia sensibilitat, o tenia un mal dia… cosa que ens pot passar a tots; els actuals mecanismes de relació del client amb la banca no són tan diferents com en principi podríem pensar: El Banc en majúscules continua no tenint ni cor ni ànima, només saldo en compte.
