En el segle XVII se inicia la manufactura industrial del taps de suro, primer a traves del mercat francès de Beaucaire, desprès la Xampanya , la Borgonya i la zona de Bordeus, a Anglaterra, Europa Central i EUA mes tard.
La revolució industrial del segle XIX fa que el suro per les seves qualitats se apliqui a un gran quantitat de utilitats, una de elles va ser el:
PAPER DE SURO PER CIGARRETS. Estem en uns temps que el suro agafa una aplicació multisectorial (superant el taps) i una fabricació plurinacional (superant a la península ibèrica)
Al principi de la comercialització dels cigarrets , aquets no portaven filtre, el últims anys del segle XIX i principis XX s`els agrega una lamina de suro en un extrem per impedir que els llavis s’enganxin al paper. Des de aquest moment l’industria surera se prepara per poder atendre un mercat al alça que arribarà el 5 bilions de unitats, i acabarà amb la aparició del filtre de cel•lulosa els anys 50 del segle passat.
La fabricació de aquesta especialitat, consisteix en la fabricació de un bloc de suro natural, per desprès laminar-lo en fulls d’un gruix inferior a un milímetre, enganxar-los sobre un paper de seda i fer-ne petites tires d’una llargada i amplària corresponent al diàmetre d’una cigarreta, o sigui el “cork-tip”.
Aquesta fabricació molt especialitzada dona molt de negoci i grans beneficis a industries com Miquel,Vincker i Mayer de Palafrugell, Muntaner de Palamós o Mundet i Cia Lda de Portugal però amb el seu origen a Calonge. A Cassà per la sofisticada elaboració de aquest producte no se desenvolupà mai, a excepció de la maquina de laminar d’en Joan Planas (1924-2016) “Serreta” que va fer paper de suro per impremta a petita escala.
