El “coturn” era un antic calçat molt alt, de sola de suro, que es subjectava amb tires de cuiro i que s’utilitzava en la antiga Roma. Però també els feien servir els grecs; els actors portaven aquestes alces en les representacions de les tragèdies, però mai en les comèdies.
Horaci, poeta líric romà, i més tard Plini el Vell, ja mencionen aquest tipus de soles de suro.
En la negra edat mitjana no trobem referències al suro com calçat, però si a partir del segle XV; a Danzig ciutat estat de la Lliga Hanseàtica s’hi fabricaven sabatilles de suro; Luis de Góngora, Tirso de Molina i Francisco de Quevedo deixen constància de la utilització del suro en el calçat, bàsicament de dones.
Però l’aplicació massiva del suro per el calçat, no arriba fins a la mode dels esclops dels anys 70. Els fabricants de sabates de Menorca i Alacant que apliquen el suro con a substitut de les falques de fusta, molt pesants; pensem que els aglomerats de suro per sabates tenen una densitat de 220 kg/m3 i una fusta la seva densitat està per sobre el 400 kg/m3; així els esclops de suro pesen la meitat dels fabricats en fusta.
Actualment amb la nova moda de plataformes aquests materials han tornat a ressorgir i estan vivint un dels millors temporades gracies a les firmes Valentino, Versace, o Prada amb uns dissenys molt més sofisticats. Que hagin fet ús de aquest tipus de calçat Jennifer Lopez, Nicola Pelts i Sara Carbonero han popularitzat encara més aquesta moda. La comercialització de la tela de suro, molt semblant al paper de suro, amb un suport flexible han fet que les aplicacions puguin ser casi infinites.
