Entre l’octubre del 2019 i el maig del 2020 l’Arxiu Municipal de Cassà organitza les xerrades del cicle Cassanencs arreu del món, coordinades per l’historiador Josep Lluís Òdena.
El 15 de febrer vam assistir a a tercera sessió amb una xerrada de Lluís Costa sobre la guerra de Cuba.
Conferència, dissabte, 15 de febrer:
La Guerra de Cuba (1895-1898) la nova conferència de l’Arxiu per aquest dissabte
Aquest dissabte dia 15 de febrer a 2/4 de 12 del migdia es durà a terme la conferència que porta per títol: La Guerra de Cuba (1895-1898): El fracàs del projecte nacional espanyol. Misèries i angoixes de la societat civil: el cas de Cassà de la Selva. La xerrada està inclosa dins el cicle de conferències Cassanencs arreu del món organitzat per l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva. es durà a terme a la sala de conferències de can Trinxeria, a la plaça de la Coma, 16 i la impartirà Lluís Costa, doctor en història i professor titular de la Universitat de Girona.
La història de Cuba i la de Catalunya no s’entendrien si no s’analitzen de manera interrelacionada les trajectòries polítiques, socials i econòmiques d’ambdós països, sobretot al llarg del segle XIX. Catalunya viu, en aquell període, plenament mirant a Amèrica. Ciutats com l’Havana, Santiago de Cuba, Matanzas, Trinidad o Pinar del Río, entre d’altres, es poblaren de catalans dedicats, preferentment, al petit comerç, per bé que en alguns casos invertiren en la indústria del sucre o del tabac.
L’emigració catalana a Amèrica fou un fenomen que afectà bàsicament, encara que no exclusivament, les localitats del litoral català. I si projectem la mirada més enllà dels aspectes estrictament comercials i fem atenció als diversos conflictes bèl·lics esdevinguts al llarg del segle XIX entre Espanya i Cuba constatarem que la presència espanyola a Cuba tingué, també, una important incidència a través dels elevats contingents de soldats que participaren –si us plau, per força– a les guerres cubano-espanyoles. I des d’aquesta perspectiva podrem generalitzar la implicació del conjunt territorial de l’Estat espanyol en terres cubanes. Ciutadans de gairebé tots els municipis de Espanya hagueren de travessar l’Atlàntic per lluitar en favor de mantenir els dominis d’Ultramar. Cassà de la Selva no fou cap excepció i la documentació relativa a diversos allistaments ho demostren.
En la conferència analitzarem l’estratègia militar d’Espanya en el marc de la guerra contra Cuba i els EUA dels anys 1895-1898, des del punt de vista de la seva relació amb la ciutadania catalana, fent especial atenció al cas del municipi gironí de Cassà de la Selva. L’estament militar espanyol arribava a finals del segle XIX amb un cert desprestigi. Efectivament, era una institució molt mal valorada i impopular, sovint repressiva, molt classista i enormement injusta a l’hora de reclutar soldats de quintes. L’embranzida dels nacionalismes perifèrics a finals del segle XIX no va representar l’afebliment –o destrucció– del nacionalisme espanyol, sinó que més aviat fou al revés: el fracàs del nacionalisme espanyol fou la causa de l’èxit polític dels nacionalismes alternatius. L’altíssim nombre de pròfugs i desertors resulta una prova irrefutable del poc prestigi que tenia l’exèrcit espanyol.
Les línies de recerca del conferenciant han tingut sovint com a eix principal la història de la comunicació i les seves relacions amb la societat, així com l’anàlisi dels lligams històrics entre Cuba i Catalunya. És autor d’un notable nombre d’articles científics i de divulgació, així com de més d’una vintena de llibres, entre els que hi ha: L’illa dels somnis. L’emigració de Begur a Cuba al segle XIX (1999), El nacionalisme cubà i Catalunya (2006), La Llumanera de Nova York. Un periòdic entre Catalunya i Amèrica (2012), Cuba i el catalanisme. Entre l’autonomia i la independència (2013), Les construccions nacionals: entre l’imaginari i la realitat. La formació de la consciència nacional cubana després del 1898. Anàlisi comparativa amb els casos de les identitats espanyola, catalana i porto-riquenya (2016, reedició revisada i en castellà el 2017). Editor dels llibres El patrimoni documental: Catalunya-Cuba (2007), Imatge i comunicació a Cuba (2010) i Comunicació pel canvi social (2014). Ha participat en diversos esdeveniments científics i acadèmics celebrats a Cuba i ha impartit docència a la Universitat de Río Piedras a San Juan de Puerto Rico. És el director del Grup de Recerca “Comunicació Social i Institucional” de la Universitat de Girona, i el director científic del Campus de la Comunicació Cultural i Corporativa de la Universitat de Girona.
