En anteriors hem repassat personatges que van viure a Can Trinxeria, avui el nostre personatge només hi va fer una estada de mesos, però en moments convulsos; les seves explicacions en forma de memòria ens donen una fotografia aproximada dels fets i circumstàncies d’uns dies dramàtics. Igual que en una fotografia hi ha vegades que és més interessant el fons que no el primer pla; en el relat del tinent després capità i més tard retirat com coronel de la Força Aèria Soviètica i reconegut per l’Exèrcit de l’Aire espanyol, l’oficial Lario en les seves explicacions sobre el fets de aquells dies a Cassà ens desvetlla una sèrie de detalls que poden fer-nos entendre millor la història del mes de febrer de 1939.
Can Trinxeria es ocupat per la oficialitat d’aviadors del Sector Nord-est de l’Exèrcit de la República el mes d’abril de 1938, com residència d’oficials del camp d’aviació. Requisen la casade la Sra. Adelina de Azúa viuda de Trincheria. Cal suposar que aquests últims mesos de la Guerra Civil havia traslladat la seva residència el Mas Llach de Romanyà.
Juan Larios ens relata uns aspectes de la intendència diària a Can Trinxeria, amb una bona organització residencial, un bon cuiner i ajudants al front del servei diari. Instal·lats molt còmodament, tenen a la seva disposició dos cotxes oficials amb els seus corresponents xofers. Els oficials d’aviació sempre han estat uns privilegiats.
Ens descriu el que està passant el mes de gener de 1939; relata que s’està vivint una desbandada descomunal desprès de la batalla de Terol; la seva esquadrilla passa sempre en retirada per camps d’aviació improvisats de Balaguer, Lleida, Tàrrega, Sabadell, Cardedeu… l’últim destí operatiu, Cassà de la Selva, per desprès anar a Celrà, Figueres i Vilajuïga fins la marxa final a França.
La seva esquadrilla estava formada per 5 avions “Chato” I-15, destinats al camp d’aviació de Cassà. Mai no es varen enlairar tots 5 de cop, doncs sempre en quedava un a terra per fer-lo servir de ràdio, ja que el camp no disposava de comunicació radiofònica.
El dia 29 de gener de 1939, dia del bombardeig de Cassà, els cinc avions estaven guardats i camuflats sota els pins de la pineda Fosca, i els pilots menjaven tranquil·lament a Can Trinxeria, amb la qual cosa no van reaccionar; les bombes els varen sorprendre “amb els pixats al ventre”, i gracies a Déu, ja que, per aquesta circumstància, varen actuar en ajuda de la població civil ferida portant-los amb els seus cotxes a l’Hospital de Girona. Van actuar com autoritat constituïda accidentalment doncs els membres de la corporació local ja havien marxat capa França feia uns dies.
Es interessant la reflexió final que fa abans de evacuar la esquadrilla de l’aeròdrom del nostre poble “Cassà no podía ser considerado, de ninguna manera, objetivo militar, aparte de nuestra presencia; “el bombardeo de Cassà fue sin temor a equivocarme debido a que había un agente que nos vigilaba con el propósito de aniquilarnos”
Misèries de la guerra…
Nota.- El cos d’aviadors sempre va ser considerat una força d’elit, tan en el bàndol República com en el Nacional, per això no sorprèn que en el mes de gener de 1939 en plena i caòtica retirada, el Ministre de Defensa de laRepública, a proposta del General Hidalgo de Cisneros, ascendeixi a tots el aviadors de la Zona Catalana un grau, així el nostre personatge passa de tinent a capità.
