Avui, encara que no ho sembli, no va de granges lleteres, ni de parlar groller o sexista, va de pols, concretament de pols de suro. Des del mateix del moment en què la manufactura surera es mecanitza sorgeix la pols. Un granulat microscòpic, enganxós per l’electricitat estàtica, difícil i car de controlar. Contaminació per pols (elements sòlids en suspensió)
Bàsicament s’origina el poliment de les planxes o al calibratge dels taps.
L’empresa Sitjas Bigas y Cia el any 1917 demana permís a l’ajuntament per construir un dipòsit de pols al carrer Girona de Cassà; el 1920, veïns de aquest carrer denuncien a l’empresa per problemes derivats del escapament de pols.
El veïns del carrer Clot, propers a Can Paró, tenien la dita de “S’han escapat les vaques de can Paró”, argot surer i veïnal per dir-nos que hi havia un escapament de pols.
Les molèsties per pols s’afegien a les de les volves de suro negre; això ocasionava un malestar entre la població del que queda constància a l’hemeroteca del “Luz y Guia” (Lumiguia) en les cartes al director dels anys 1977 i 1978. La pols en suspensió, les volves, el fum del bullit del suro i de les fàbriques de suro negra provocaven que sobre Cassà durant molts anys sempre hi havia una nuvolada espessa. Sortosament aquestes circumstàncies han estat superades.
Han passat molts anys i, tot i que tecnològicament hem avançat molt, la pols distorsiona la fabricació de taps i planxes de suro. Els sistemes de recollida automàtics i estancs han solucionat en part el problema i la utilització de la pols com combustible permet la recuperació de aquest subproducte; però el seu tractament, al final, continua sent un cos afegit en el procés de fabricació.
Les fotografies que veureu a continuació per ordre, van des de l’arqueologia industrial fins, a la sofisticació actual, crec que la primera i la segona, justifiquen sobradament el títol de l’escrit de avui.
