NARCIS VILAHUR i CASELLAS (1881-1959) Alcalde 1924-1930 i 1940-1941. Un alcalde en temps convulsos.
Domiciliat al carrer Ample, tenia el perol de bullir suro al pati; a l’entrada, al lateral de la vivenda, el treballador per fer taps; combinava aquesta activitat amb l’administració del patrimoni familiar i altres terres de les que els propietaris li encomanaven l’administració.
Fou amic i administrador del poeta i escriptor Joaquim Ruyra i Oms. D’aquesta relació ens ha quedat un arxiu epistolar molt interessant, aportant detalls del famós foc de les Gavarres del 1928. Narcís Vilahur i el rector de Santa Pellaia, foren els encarregats d’endegar una campanya per recaptar damnificacions pels afectats per l’incendi.
Narcís Vilahur administrava els masos Sàbat i Casagran de una gran producció de suro; en el llibre de Ruyra “Entre flames”, que detalla el incendi, comenta que en la seva propietat se l’hi cremen uns rusquers de suro ja preparats per la venda, a més de la totalitat del bosc, però no afecta a les cases (avui el mas Casagran està totalment arruïnat).
És alcalde coincidint amb la dictadura de Primo de Rivera entre 1923 i 1930; segons diu el Dr. Josep M. Olivé, en els seus escrits de personatges cassanencs: “Narcís Vilahur fou un home de gran bondat, pràctic i honest i un dels batlles més equànime, honorable, íntegre i digne de tots els que han existit en el decurs de tots els temps passats.” (Llumiguia d’abril 1985)
El 1940 la primera Comissió Gestora del règim sortit de la Guerra Civil el nomena alcalde, per tal de reorganitzar els serveis d’ aigua, electricitat, etc. A més es neteja la vila dels rastres deixats per la guerra i es comença el canvi dels noms dels carrers.
