El 7 de octubre de 1954 es va convocar un referèndum (enquesta en deien en aquells moments) per la reconstrucció o no del retaule barroc* de la nostre església.
La pregunta era clara: Deseas la reconstucción del altar mayor? SI o NO
Quieres ves reconstuido el antiguo altar mayor? SI o NO
Hi va haver 451 votants, dels quals 426 eren favorables a la reconstrucció (94,45%) i 25 no (5,55%).
Com no podia ser d’altra manera el mateix resultat per les dues preguntes.
El 4 de febre de 1955, s’encarrega a Ramon Pericay de Barcelona, amb un cost total de 2.157.966 pessetes (12.969,64 euros), la construcció del nou retaule que va durar fins el 1968.
La construcció es fa amb fusta de pi, faig, roure i caoba de Guinea, la decoració es en or fi de 22 quirats i les imatges amb el mateix or i policromades.
La maqueta que el GREC, exposa en el futur espai museïtzat de la capella dels Dolors –JOIES DE L’ESGLESIA DE CASSÀ- , es va presentar durant la Festa Major de 1956 a la Biblioteca de la Caixa de Pensions.
* el 1705 s’encarrega a Pau Costa el retaule barroc, acabant la imaginaria el 1708 i el durat el 1718. (de Pau Costa entre altres son el retaules de Cadaquès , Arenys de Mar i Palafrugell)
Se ha explicat i escrit que el 25 de juliol de 1936 va ser destruït i cremat juntament amb la resta de mobiliari de l’església, però la realitat no es aquesta, es molt mes prosaica. En previsió del vandalisme imperant, l’ajuntament existent, al juliol del 36, ordena desmuntar el retaule, les peces son embolicades amb saques i guardades al local existent a ma dreta del santíssim, en el transcurs del any 1938 es destinat a Cassà una Brigada Internacional que s’ allotja a l’església. Per fer el ranxo diari instal•len la cuina a la part baixa del campanar fen-lo servir de xemeneia i per fer foc fan servir les fustes resseques del retaule, les parets negres de fum del campar son testimonis de aquest desgraciat fet.
Bibliografia: Josep Xutgla Figueres,Rector. “La nostre església” 1984
