Avui faig un homenatge al meu oncle i padrí Lluís, en aquest dia central de la Fira del Tap i el Suro. També perquè és el personatge central del Descobrim que presentem la gent del GREC, avui a 2/4 de 12 a l’Àgora del recinte de la Fira
Lluís Rodà Viader, 1919-2011, natural de Cassà, casat amb Paquita Turon Muñoz, amb qui té un fill, Domingo, domiciliat al carrer Catalunya, 3.
El seu pare, Domingo Rodà Alemany (1891-1942), industrial surer, regidor per la Lliga Catalana de Cambó, per aquestes idees polítiques ha d’exiliar-se a França de 1935 a 1942; casat amb Lluïseta Viader Corominola (1897-1982), que de petita havia estat escolaritzada a Reims.
Lluís Rodà amb 16 anys passa a viure al Voló seguint l’exili del seu pare. Allà acabarà els estudis i passarà l’adolescència. Es traurà el carnet de conduir camions ajudant l’exèrcit francès el 1941, i també s’iniciarà en el negoci del suro de la mà del seu pare; de ben segur que aquesta formació francesa l’influirà la resta de la seva vida.
Aficionat des de jove a les motos i els cotxes, això el porta a un bon coneixement de la mecànica de l’automoció.
En Lluís, el 1945, pren les regnes de la Fàbrica Rodà, al carrer del Remei, que durant la guerra havia quedat totalment desballestada. Al principi només fabrica granulat per a la fàbrica de suro negre Garriga i Puig i no és fins a principis dels anys 50 del segle passat que instal•la una premsa i un forn per fer aglomerat de suro blanc per fer parquet de suro per al terra.
També com a empresari surer va col·laborar amb Francisco Oller per a la implantació de l’aglomerat de suro en els taps de xampany, amb Garriga i Puig per fer juntes de dilatació, i més tard amb el seu cunyat Enric Mestres Roca muntaren una fàbrica per fabricar plats per al tir esportiu “Raudo”.
Molt actiu en la vida del poble, presidirà durant uns anys la Unió Esportiva Cassà, també la Societat de Caçadors, fundador de la colla per caçar senglars més tard anomenada els “Vikingus” i promotor del tir al plat, primer en un camp de tir improvisat a la carretera de la Bisbal i després a la zona del Bar Neda.
Es jubilarà com a empresari surer l’any 2002, però mantindrà el seu dinamisme en la construcció de diorames de Nadal i a nivell d’activitat social cassanenca en les tertúlies a la pèrgola del Centro fins als últims dies de la seva vida.
