UN GRAN CIENTÍFIC REFUGIAT A CASSÀ DURANT LA GUERRA CIVIL. EL PARE LONGÍ NAVÀS I FERRÉ.
Fa una pila d’anys que repassant els textos de la Revista Ibèrica[1] que a l’any 1945 es publicava setmanalment a Barcelona, que col·leccionava el meu oncle Cassià Creus, hi vaig llegir un article biogràfic escrit pel Pare Jesuïta, Ignasi Puig, director de la revista, sobre el Pare Longí Navàs i Ferré, també jesuïta, en el que explicava l’estada d’aquest gran científic a Cassà de la Selva com a refugiat, durant la Guerra Civil, des de finals de 1936 fins a finals de 1938. Llavors vaig fer-ne un resum i, no fa gaire, repassant apunts antics aquest em va venir a les mans i crec que es interessant donar-lo a conèixer. D’aquest article n’havia parlat amb la Montserrat Gener i amb la seva difunta mare la Sra. Angelina Huix que recordava que el pare Longí estava refugiat a can Molinas de la Plaça de la Coma junt amb altres sacerdots i durant el temps del seu refugi s’havia dedicat a recollir plantes que desprès de classificar-les confeccionava uns petits herbaris, alguns dels quals els guardaven en el seu poder mercès a l’obsequi fet per la Sra. Molinas i que molt amablement em cediren i que encara conservo i agraeixo.
En començar la revolució de 1936 el P. Navàs es trobava a Barcelona on hi havia arribat des de Saragossa el 17 de juliol, tenia ganes durant aquell estiu de fer diverses excursions pel territori. Durant aquells dies de trasbals i persecució que patiren els religiosos, s’hagué de mudar d’habitatge 11 vegades per tal que no l’agafessin. Duran el mes de desembre es traslladà a Cassà de la Selva on fou acollit per la família del Doctor en Farmàcia, el Sr. Josep Ernest Molinas i Renard, propietari d’un laboratori farmacèutic i d’una fàbrica de taps a Cassà de la Selva. En aquesta casa hi visqué dos anys i no va estar mai parat. Segons unes memòries que escrigué feia ressaltar que la biblioteca de la casa era força important i que, entre altres obres, hi havia l’Enciclopèdia Espasa, de la que n’era col·laborador. Al darrera la casa hi havia un pati de 37 m. de llarg per 15 m. d’ample on passejava i també recollia insectes.
El pare Navàs procedia d’una família nombrosa formada per 13 germans dels quals ell n’era el quart, va néixer a Cabassers, a la comarca del Priorat, el 7 de març de 1858. Va estudiar batxillerat a Reus, en el col.legi d’Escolapis, d’on passà a Barcelona per estudiar dret a la Universitat i també estudis eclesiàstics al Seminari. En motiu de la supressió de la Companyia de Jesús a Espanya, anà a un noviciat de Jesuïtes al sud de França on va cursar estudis de llatí i grec, va estudiar filosofia i a l’any 1890 va ser ordenat sacerdot. El 1892 va entrar en el Col.legi del Salvador de Saragossa on va ser professor d’Història Natural i organitzador del seu museu que amb la seva guia va experimentar una gran millora.
Durant la seva estada a Cassà de la Selva va escriure molts articles per a revistes científiques i notes sobre insectes, que encapçalava amb l’epígraf: Treball de Cassà de la Selva (Girona). A més dels seus escrits en prosa va compondre molts versos, originals i traduccions, molts d’ells del poeta Verdaguer. A més dels escrits indicats també va fer una col·lecció d’insectes lepidòpters; en un àlbum hi calcava les ales de les papallones i també es dedicà a preparar plantes que assecava i amb molta cura feia petits herbaris que ell anomenava “Herbaris de saló”. Aplegava plantes del jardí i de l’hort d’una casa veïna (can Garriga) amb la que es comunicava sense haver de sortir al carrer. Durant el segon any d’estada a Cassà, sortia de la casa i anava pels camps de l’entorn a passejar i recollir plantes i insectes; ben aviat tingué un grup de persones que, tot sovint, li aportaren plantes i insectes de la zona per tal que les classifiqués. Amb les plantes confeccionà petits herbaris que anà regalant als amics i col·laboradors, en confeccionà 30 que aplegaren un total de 2.256 plantes.
Pocs mesos abans d’acabar-se la guerra civil la casa on vivia va ser registrada per tropes republicanes i fou pres el Sr. Molinas junt amb el seu cunyat, el Sr. Xavier Formosa, els quals van ser traslladats a Barcelona; uns pocs dies abans del registre el dia 7 de desembre el pare Navàs havia escrit una carta a un seu nebot, l’Ignasi Seró on li explicava que “a Cassà havia complert els 80 anys i que gaudia de bona salut i que els dos últims anys els havia passat molt bé sense que li hagués faltat res i treballant molt; afegia que els comestibles i tot escasseja per aquí, i és la regió més ben proveïda. Enviava salutacions a tots els de casa i a Prudència, que suposava que era a Tarragona. Desitja molt veure’ls i parlar-hi; però per ara no era possible”. Els quatre sacerdots que estaven refugiats a la casa hagueren d’anar-se’n.
El pare Navàs anà a Girona el dia 10 de desembre de 1938 i es refugià dins l’asil de les Germanetes dels Pobres. El 24 de desembre de 1938, durant la celebració de la missa a l’asil va embullar-se i s’equivocà diverses vegades; el 26 de desembre no es va moure del llit, i el 28 li van administrar tots els Sagraments; l’endemà el va passar semi inconscient, i el dia 30 quedà inconscient del tot; va morir el dia 31. El 2 de gener de 1939 l’enterraren al Cementiri Vell de Girona, en un nínxol propietat de les Germanetes que l’acolliren. L’entomòleg de renom mundial descansa, doncs, sense cap classe d’identificació a la seva làpida.
El pare Navàs va ser un gran naturalista i fou col·laborador de la Revista Ibèrica des de l’any 1914 fins a finals de 1936, on a cada exemplar hi ha algun article o nota d’aquest savi entomòleg. El pare Longí Navàs i Ferré nasqué l’any 1858 a Cabassers, poblet de la província de Tarragona i entrà a la Companyia de Jesús on hi ingressà l’any 1875 als 17 anys. Acabada la seva formació religiosa i científica fou destinat al Col.legi del Salvador, de Saragossa, l’any 1892, on exercí de professor de ciències naturals durant 40 anys, fins al 1932, exceptuant els any 1900 i 1901 que anà a Madrid on acabà la carrera de Ciències Naturals.
A partir de 1932, en motiu de la dissolució de la Companyia de Jesús a Espanya, el pare Navàs es traslladà a Itàlia. Durant l’any 1933 va ser professor dels estudiants jesuïtes desterrats, a Bolengo (Itàlia), i els darrers anys de la seva vida retornà a Catalunya a la província de Barcelona, primer, i després a la de Girona on hi arribà a l’inici de la revolució de 1936.
Va ser sempre un home molt treballador i constant, era metòdic, ordenat i incansable a qui no afectaren els èxits aconseguits en la seva especialitat. Era un naturalista consumat que trepitjava el terreny per tal de recollir els materials que feia servir per als seus estudis. Durant les seves excursions entomològiques mostrava un gran entusiasme i li agradava caminar i pujar i baixar muntanyes amb el caça papallones sempre a punt i recollint tota mena d’insectes. Sovint també duia al damunt la caixa d’herboritzador, la motxilla, unes pinces metàl·liques per agafar himenòpters i un paraigües que feia servir per recollir els insectes que feia caure de les branques dels arbres.
Es difícil fer un càlcul de les seves múltiples excursions entomològiques; va recorre part d’Andalusia, Galícia, Astúries, Castella; però les regions més explorades foren Catalunya i Aragó. Durant el temps que passà a Itàlia, tot i que ja tenia 75 anys, recorregué bona part dels Alps i els Prealps piamontesos. Amb les seves recerques recollí una munió d’insectes, minerals i plantes que enriquiren el Museu del Col.legi del Salvador, de Saragossa.
Abans de la seva especialització en neuròpters començà per estudiar les diferents branques de la història natural en els seus tres regnes: Mineral, vegetal i animal. Començà per la botànica i s’especialitzà en l’estudi dels líquens. Després es dedicà a l’estudi dels neuròpters i aprofundí els seus coneixements de geologia i paleontologia fent descobriments de fòssils a Nombredilla, Mara i Monteagudo; durant l’any 1895 a la muntanya del Moncayo, va descobrir i classificar el rèptil de 230 milions d’anys d’antiguitat Chirosaurus ibericus (també anomenat Chirotherium ibericum) i poc després el jaciment de fòssils de Libros, a Terol, on va descriure espècies i gèneres nous, com per exemple l’au Thiornis sociata[2] (la qual es troba actualment al Museu Nacional de Ciències Natural de Madrid) i les granotes Rana pueyoi Nav. i Rana quellenbergi Nav. de fa uns 35 milions d’anys.[3]Va ser sempre un home molt treballador i constant, era metòdic, ordenat i incansable a qui no afectaren els èxits aconseguits en la seva especialitat.
Pel que fa als neuròpters es dedicà a la recol.leció i classificació dels de la península que, en gran part, foren recollits per ell mateix i els demés els rebia dels seus amics i corresponsals. Després d’haver estudiat els de la península el P. Navàs es dedicà al seu estudi a nivell mundial. Primer foren els missioners de Filipines i Amèrica els que li forniren els exemplars d’aquest territoris. La seva col.laboració en diferents revistes europees l’acredità com a especialista en l’estudi d’aquests insectes i d’aquesta manera no li calgué buscar corresponsals ja que li enviaven col.lecions de tot arreu per tal que els classifiqués. La seva reputació, entre els entomòlegs, va fer que se’l considerés com el primer especialista mundial en neuròpters. Així ho afirmà el professor Heymons, del Museu d’Història Natural de Berlín, en el Congrés de Zurich, l’any 1925, i més tard pel Sr. Pruffer, Conservador del Museu d’Història Natural de Wilna. Amb els seus estudis va descriure 3000 espècies de neuròpters.
Els principals museus del món començaren a trametre-li les seves col.leccions de neuròpters per tal que els classifiqués. En els museus de Londres, Viena, Berlín, Hamburg, Budapest, Oxford, Petrogard, Paris, Tòkio, Shangai, Hongkong, etc. existeixen col.leccions de neuròpters classificats pel P. Navàs. Dels prop de 100.000 exemplars de neuròpters que posseïa el Museu de París, havien estat classificats per ell. Aquest museu, en assabentar-se de la seva mort, demanà una fotografia del P. Navàs per tal de col.locar-la en la secció de neuròpters. L’Associació de Naturalistes d’Hamburg el nomenà soci i li atorgà un diploma en reconeixement dels serveis prestats al Museu d’Hamburg.
La tasca desenvolupada pel P. Navàs és fa patent l’any 1936 amb el nombre de grups naturals nous als que havia donat nom propi, a saber: 1 Ordre, el dels Rafidiòpters; 9 famílies; 59 tribus; 232 gèneres, 2.859 espècies; 241 varietats. Les principals Acadèmies i Societats Científiques s’honoraven de tenir-lo com a un dels seus membres. Va ser soci de les Acadèmies de Madrid, Barcelona, Lisboa, Pontifica del Nuovi Licei de Roma, i soci fundador de la de Saragossa. Va ser fundador de la Societat Aragonesa de Ciències Naturals (1902) que més tard es transformà en Societat Ibèrica de Ciències Naturals (1927). També l’any 1918 fundà la Societat Entomològica Espanyola. Va assistir a nombrosos congressos científics: Berna, el 1904; Viena, el 1905; Graz i Brusel.les, el 1910; Ginebra i Oxford , el 1912; Mònaco, el 1913; París, el 1923; Zurich el 1925, Budapest i Roma el 1927; París i Brusel.les el 1932; París i Madrid, el 1935.
Va escriure més de 600 articles i més de 1000 notes en diverses revistes d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica, firmats amb el propi nom de Longí Navàs: Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, Actas y el Boletín de la Sociedad Española de Historia Natural, Bulletin du Museum d’Histoire Naturelle (de París), Entomologischen Zeitschrift (de Frankfurt), Revista de la Sociedad Entomológica Argentina, Notes d’Entomologie Chinoise (de Xangai), etc. Va pertànyer a nombroses societats, acadèmies científiques (com ara, la Societat Catalana d’Història Natural de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia de Ciències de Madrid) i societats entomològiques nacionals de tot el món (Alemanya, Brasil, Egipte, Itàlia, Rússia, Suècia, Suïssa, etc.). Endemés, va participar en nombrosos congressos científics a l’Estat espanyol i en altres països.[2]quan ho feia en diaris sovint feia servir els pseudònims de Plini, Gregori, Severí, Nieremberg i també Lino-Gons i Savan. Col.laborà en moltes revistes científiques tant d’Espanya com de l’estranger i també ho fou l’Enciclopèdia Espasa, dins la secció d’Artròpodes.
L’any 1928, en el seu 75è aniversari, la Revista de la Acadèmia de Ciències de Saragossa va publicar una llista de les seves obres escrites fins a aquella data. Els llibres i fulletons sobre vocació arribaven a 70; els d’història natural i ciències afins, més de 600, dels que gairebé la meitat es referien als neuròpters, la seva especialitat. Eren més de 1.000 les crítiques fetes sobre llibres.
En succeir-li la mort el darrer dia de 1938 no va poder rebre la medalla que el Rei de Bèlgica, Leopold III, havia fet encunyar expressament com a reconeixement al P. Navàs per haver-li classificat els neuròpters que quan era príncep havia recollit a l’Estrem Orient i pels seus extensos treballs de recerca. Aquest gran científic el vam tenir de refugiat a Cassà els dos darrers anys de la seva vida treballant, com sempre, en la seva especialitat, els insectes i les plantes. Crec que és un gran honor per Cassà haver-lo pogut tenir com a convilatà, llàstima que fos per tant poc temps.
[1] Ibèrica Revista setmanal il.lustrada. Vol 1, 1945, pg. 24.
