Antecedents per situar-nos en el seu context.
Les eleccions del 14 de gener de 1934 són les primeres democràtiques del municipalisme de la II República; aquestes eleccions són les primeres que poden votar homes i dones en igualtat de condicions (a les anteriors municipals del 12 d’abril de 1931 encara regnava Alfons XIII). Arran d’aquestes eleccions es proclama la II República el 14 d’abril de 1931; només en dos dies, unes eleccions municipals provoquen la caiguda de la monarquia. Canvis ràpids, impensables avui, però que ens demostren que tot és possible.
Les eleccions de 1931 s’havien fet segons la Llei Maura, això va suposar una constitució del ple de l’ajuntament a precari, en ser modificada la Llei l’octubre de 1932; això implicà la substitució dels Regidors per una Comissió Gestora el mes de maig de 1933. Es va demanar als partits que es varen presentar que es designessin uns representants; en el cas de Cassà el partit Republicà Radical designa a Joaquim Rich Bosch i Esquerra Republicana a Josep Robau Botet i Josep Dalmàs Martí; aquesta Comissió Gestora es va constituir el 23 de maig de 1933 i va perdurar fins a la constitució del Ple sobre la base de la nova llei i les eleccions democràtiques del 14 de gener de 1934.
L’1 de febrer de 1934 (1) tingué lloc la constitució del Ple amb l’elecció de Josep Robau com a alcalde. Tots els membres electes s’integraren en les 4 comissions existents: Hisenda, Foment, Governació i Assistència Social. E1 4 de setembre l’alcalde Robau presenta la dimissió i el 18 del mateix mes és elegit Alcalde-interí Josep Dalmàs.
Els fets del 6 d’octubre de 1934: la proclamació de l’Estat Català dintre de la “República Federal Espanyola” per part de Lluís Companys. Una vegada desactivada la proclama, l’autoritat governativa suspèn de funcions als regidors involucrats en els actes revolucionaris, quedant un ajuntament format per gent de la Lliga i algun regidor del grup d’Unió Republicana. Aquest nou consistori nomena Joaquim Jubert Carbó, com nou Alcalde fins al 14 de maig de 1935, i després per Martí Rosselló Forns fins a 19 de febrer del 1936 data del reintegrament de l’ajuntament sorgit de les eleccions de 14 de gener de 1934.
(1) A Cassà, en les eleccions del 14 de gener de 1934, ja plenament democràtiques es presenten dues llistes, una sota el nom de Centre Unió Republicana –Coalició Republicana d’Esquerres (que era una amalgama de diferents tendències polítiques d’esquerra) i que obtingué 964 vots i una altra presentada per Lliga Catalana –Concòrdia Cassanenca (netament de dretes) amb 621 vots.
Per la Unió Republicana varen ser elegits Consellers: Josep Bosch Orris, Antoni Igualada Martínez, Enric Roca Bota, Giordà Mestres Minoves, Josep Dalmàs Martí, Jacint Corominola Maymí, Josep Coll Ruset, Emili Cassà Batet, Miquel Solà Batllosera, Josep Robau Botet i Josep Duch Puigdemont.
Per la Lliga Catalana: Joaquim Jubert Carbó, Lluís Puig Gruat, Narcís Vilallonga Gispert, Domènec Rodà Alemany i Miquel Estaba Barber.
En el wassap d’avui hem arribat el febrer de 1936, deixem per avui els antecedents per posar-nos en el seu context del llibre d’actes del període 1936-39, continuarem la setmana vinent.
Perdoneu la densitat de dates d’avui, però van ser uns anys molt convulsos, el preludi d’una guerra
