Fa aproximadament dos anys l’Arxiu Municipal (AMCS) va encarregar a Joan Llinàs i Emma Llach, d’Atri Cultura i Patrimoni, un treball sobre Biografies de Personatges Cassanencs; crec que estan a punt d’entregar la feina feta, que consta d’unes 260 notes biogràfiques. En el meu “calaix de sastre d’informació sobre Cassà” he trobat aquest personatge que segur que serà en el llibre d’en Llinàs. Anticipo la meva versió que pot ser del vostre interès; en la meva nota biogràfica poso més accent al món surer cassanenc i les seves innovacions.
PERE XIFRA PONCE 1920-1981 Industrial mecànic i innovador en la maquinària per la indústria surera i mecàniques en general. Màquines per fer botifarres de suro
Fill d’Anglès, va ser mecànic de l’Aviació Republicana a Reus, per això es va exiliar i fou pres i empresonat a un camp de concentració primer a França i després a Tarifa.
Mecànic a Osor i Salt, a Cassà va arribar a instàncies de l’empresa de Transports Mateu & Mateu pel manteniment dels camions; més tard Bregante també demana els seus serveis per al’empresa Acebsa a Riudellots.
Col·laborà amb Pitu Bagué en el taller de la fàbrica de Domingo Serra, primer per fer barra de suro amb la finalitat de transformar-la en discos i, més tard, pels taps aglomerats per xampany.
En la introducció de les màquines de fer barres de suro per extrusió (botifarres – un invent americà), dissenyà un sistema integrat en un bloc d’alumini, en el que combinava les resistències i el control de temperatura; tenia la col·laboració d’en Lluís Lloret, alies Marconi (un geni de la incipient aplicació de l’electrònica a la indústria als anys 50-60 del segle passat); les seves màquines eren còpia de les originals americanes, però millorades, i tenien 40 tubs, 20 per costat.
Constituí l’empresa MECÀNICA INDUSTRIAL XIFRA,S.A., que en el transcurs de la seva trajectòria va fabricar més de 500 màquines d’extrusió (els primers clients varen ser Berna i Esteva i Cia); les seves màquines es varen vendre a França (Sabater, Poirot Reims) Txecoslovàquia (Casa Pilsen), Itàlia (Domingo Molina), Espanya (Morell de Sevilla) i Algèria; també fabricà pasteres pel granulat (en algun cas incorpora la pastera a la màquina de fer botifarres)
Per servir als seus clients, instal·la al taller un laboratori, amb un químic de plantilla, per poder servir amb les màquines també la cola; primer era d’Urea-formol i melamines, làtex de Malàisia, poliuretan; més tard hi ha la incorporació de la parafina en la barreja de les primeres proves amb silicones.
El seu gran invent en la mecànica en general va ser la POLITJA MONOBLOC de foneria, patentada amb el nom de “MIX”, que fabricava en la seva pròpia foneria*. Avui dia encara està en funcionament, i ha estat continuada pel seu fill Manuel Xifra Garcia; avui és dirigida pels nets.
* la foneria arranca per fabricar la politja que va patentar.