El pont de Verneda i la Batalla de Cassà: La crònica de la construcció i destrucció d’un pont; dos anys per fer-lo i cinc minuts per destruir-lo
D’inici sorprèn que la narració de la construcció del pont sobre la Verneda de l’actual carretera de Girona a Sant Feliu (avui amb la denominació C-65) la tenim gràcies a la crònica parroquial de Bonaventura Lapedra, rector de la parròquia de Cassà de 1878 a 1885 any de la seva mort.
Mn. Bonaventura Lapedra, ens diu que la seva construcció va començar l’any 1880, i diu textualment: “Puente de Barneda- El día 4 de septiembre de 1880 empezaron a trabajar y funcionar las bombas para abrir los fundamentos” per la construcció d’un pont de pedra; encara que inicialment estava previst una estructura de ferro, canvien el projecta l’estiu de 1880.
En el seu escrit Mn. Bonaventura ens informa que era l’únic pont que faltava entre Girona i Sant Feliu; també detalla la situació geogràfica de la riera Verneda i que el punt d’encreuament de la carretera i la riera és molt fondo. És la Diputació qui executa l’obra amb un cost de 35.000 duros: Les obres varen durar dos anys i detalla amb precisió els materials i tècniques de construcció. Que el dia de Sant Martí 11 novembre de 1881 es va acabar el primer arc i els segon el 4 de gener de 1882. Que es varen utilitzar 135.000 totxanes i l’obra es va acabar el mes de juny de 1882. Ben segur que el rector Lapedra tenia un gran interès per les noves construccions i tècniques d’enginyeria.
Havien passat gairebé cinquanta-set anys, quan a mig matí del 3 de febrer de 1939 les tropes en retirada de l’Exèrcit República – per obstaculitzar l’arribada de les tropes Nacionals- dinamiten el pont; el mateix matí també fan la voladura del pont metàl•lic del Carrilet.
Al cap de poques hores els enginyers italians improvisen uns pas provisional sobre la riera Verneda.
Tota la informació sobre la Batalla de Cassà, iniciada el 2 de febrer de 1939 i acabada el dia 3, la tenim gràcies els informes de l’exèrcit italià. Segons el seu relat a Cassà hi havia 2.000 Brigadistes Internacionals*. Les tropes atacants era la Divisió Italiana Fletxes Negres a les ordres del General Gervasio Bitossi**, cap de les CTV (Corpo de Truppe Voluntarie), formada per les tanquetes L-35, anomenades Llaunes de Sardines, més camions, motocicletes i ciclistes.
Els italians, segons la seva documentació, detallen 1.886 trets del Grup Artiller 75/27, 406 trets del Grup d’Obusos 100/17, 315 trets de Grup Artiller 65/17 per part dels Nacionals. Segons ells els italians tenen 7 baixes, amb 21 ferits entre ells el Gerneral Bitossi; fan 388 presoners i mencionen un elevat nombre de morts per part dels republicans internacionals***. Les unitats de metralladores Republicanes intentaven impedir els avanços des de la serralada de can Carbó.
Cassà va ser una línia de defensa per endarrerir la caiguda de Girona. La Batalla de Cassà és l’últim intent organitzat per part de la República per parar les tropes Nacionals
A les 5 de la tarda del dia tres de febrer de 1939, Cassà ja està en mans dels Nacionals i forces Republicanes es retiren en desbandada per la carretera de Santa Pellaia.
* Les Brigades Internacionals que donaven suport a la República, estaven formades per joves de moltes nacionalitats; eslovens, xecs, francesos, polonesos, italians, anglesos, irlandesos, alemanys i americans entre altres. El mes de setembre de 1938 en mig de la batalla de l’Ebre varen ser desactivades; però atès el caos imperant en l’exèrcit República, es tornen a mobilitzar el mes de gener, amb la finalitat d’endarrerir l’avanç dels Nacionals i així permetre que 500.000 refugiats passessin la frontera abans del 24 de gener de 1939.
* *Gervasio Bitossi, General de Brigada; el dia 2 de febrer estant a Llagostera va ser ascendit a General de Divisió per ordre directe de Benito Mussolini. És Bitossi qui a ¼ de dos del dia 4 de febrer entra a Girona i pren possessió de l’Ajuntament, hissa la bandera italiana, que unes hores més tard l’arriarà per canviar-la per l’espanyola en lliurar el comandament al General Camilo Alonso Vega de la Divisió Navarra.
* Les tombes conegudes a Cassà d’aquesta batalla; són la tomba del soldat desconegut, i una altra a la plana de la Capçana. Per la virulència de la batalla que ens descriuen els italians, haurien d’existir molts més enterraments improvisats.
Nota.- pot ser que el relat de l’exèrcit Itàlia sigui una mica exagerat.
