Estem a tocar del dia 11 setembre, la nostra festa nacional, un dia en què la senyera és la protagonista de la diada. És un bon dia per recordar la Llegenda de les quatre barres de sang que té el seu origen en Guifré el Pilós, i més concretament, narra que el senyal dels quatre pals fou creat després d’una batalla contra els normands en el segle IX, quan el rei dels francs i senyor de la Marca Hispànica, Carles II el Calb (823-877), de la dinastia carolíngia, mullà la seva mà en la sang de les ferides de Guifré el Pilós, i tot passant després quatre dits per damunt de l’escut daurat del comte de Barcelona li digué: «aquestes seran les vostres armes, comte». I ja tenim les quatre barres de la senyera.
I ja que parlem de banderes aprofito per reivindicar com ja he fet en altres ocasions, la bandera de Cassà.
VEXIL•LOLOGIA (I)
Avui i en alguns altres diumenges anirà de banderes, la vexil•lologia és una mataria que estudia les banderes , pendons i estendards, és l’estudi de les banderes en el seu més ampli sentit.
A tall d’anècdota, fa uns anys hi havia una sèrie televisiva, encara la trobàreu en els canals audiovisuals, anomenada Big Bang, és una sèrie còmica, en la qual uns científics universitaris americans comparteixen pis, Sheldon Cooper l’impertinent protagonista i la seva xicota Amy, tenen un programa domèstic de TV que titulen “Diversión con banderas”, aquest “friquisme” és del que parlarem avui.
Amb l’arribada de la democràcia, també va arribar l’homologació de la simbologia, en l’àmbit local els escuts van passar d’unes formes el més divers possible al model romboidal que identifica els escuts municipals amb algunes excepcions.
A Cassà l’escut romàntic modernista del caçador, el gos i la llebre ja havia estat canviat els últims anys de l’alcalde Sr. Mestras per un cor el centre d’un escut clàssic (aquest tema donarà per l’escrit d’un altre dia)
Els anys 80 del segle passat l’Ajuntament de Cassà encarrega a l’heraldista Armant de Fluvià* un nou disseny de l’escut municipal, el resultat d’aquest estudi és l’escut actual d’un gos al mig de dos arbres amb arrels i la senyera. Al mateix temps i pel mateix preu també fa una proposta d’una hipotètica bandera, en 8 versions que trobareu a continuació.
El municipi de Cassà no té bandera a diferència de totes les poblacions que ens envolten, (Llagostera, Caldes de Malavella, La Bisbal, etc.) tot això per si algú vol reivindicar una bandera per Cassà.
Nota:
Les 8 versions no necessàriament s’han d’agafar “al peu de la lletra”. El gos també pot ser un gos de tura català i no un “podenco”.
*Armand de Fluvià i Escorsa (1931-2024), va morir avui fa tres dies, el sis de setembre a l’edat de noranta-dos anys a Barcelona.
