És l’únic edifici d’arquitectura industrial modernista existent a Cassà, construït el 1896. L’hem de contextualitzar dins el període dels anomenats Trenta anys d’Or del Cassà Surer 1880-1910 i també en el planejament urbanitzador promogut per Baudili Duran en la zona que avui compren el carrer Ample, Pau, Dr. Robert, Hospital, limitat al nord pel Raval i Primitiu Artigas i el sud per la Rambla Onze de Setembre.
La finalitat d’aquest edifici era el de generar gas per destinar-lo a l’enllumenat públic, tal com ens indica el rètol de ceràmica vidriada –COMPAÑIA GENERAL DE ALUMBRADO POR ACETILENO-; la seva façana amb un esgrafiat notable i la reixa d’entrada per a carruatges de forja amb decoració floral. Aquesta reixa. per alguns és atribuït a Miquel Bertrán, d’Ullà, instal·lat a Cassà com serraller a finals del segle XIX; per altres es obre d’Antoni Planas (Serreta), serraller emblemàtic cassanenc, amb molta obra al nostre poble; la xemeneia de 25 metres va ser enderrocada el 1937 en plena guerra civil per evitar ser un punt de referència en els bombardejos de l’aviació franquista.
Per l’obtenció de gas acetilè, en el soterrani hi havia (hi ha) uns grans safaretjos plens d’aigua en els que se submergia les pedres de carbur per generar el gas.
Mols encara podem recordar que per fer anar els llums de “carburo”, a Can Tramuntana venien les pedres a granel. El “carburo” o carbur de calç és un producte artificial aconseguit fen reaccionar la calç i el carbó en una caldera a 2.000º. El carbur de calç el va sintetitzar per primera vegada Frieedrich Wöhler el 1836 a Alemanya.
No és casualitat que al carrer on hi ha aquest edifici prengui el nom de Primitiu Artigas i Teixidor (Torroella de Montgrí 1846 –Madrid 1910), enginyer forestal i professor de l’Escola d’Enginyers de Montes de Madrid; introductor de les noves tecnologies en el món del suro, col·labora l’any 1896 amb l’alcalde Josep Gruat Carbó en la fundació a Cassà del “Fomento de la Industria Nacional Corcho Taponera”, embrió de l’actual Fomento (Associació d’Empresaris Catalans).
Aquest edifici actualment esta en mans privades seria una excel•lent sala d’exposicions municipals. Aquí queda dit!
(sense ser pretensiós i per la seva volumetria i dimensions, podria equiparar-se /assemblar-se amb la Sala d’exposicions Gaudí de Mataró, que era un magatzem modernista, ultima fotografia, actualment acull un centenar de obres de la Col•lecció Fundació Basart)
