Hi ha notícia del Salvà des del 1455 quan en Pere Salvà, ferrer, natural de Fornells i veí de Cassà, va vendre una casa a Fornells a un tal Gornal. També a Campllong el mas Salvà és un dels masos antics d’aquest terme que encara es conserva i que deuria formar part d’un altre membre d’aquesta família Salvà.
Al segle XVI els Salvà ja havien comprat, al mas Barnés de la Cellera, el terreny on van fer construir el Palau Salvà i, al costat, a la banda nord del palau, aixecaren una torre de defensa anomenada, encara avui, Torre Salvana. En Miquel Salvà figura com a Mercader de la Cellera de Cassà i el seu fill successor, en Joan Salvà, continuà com a tal i feia crèdits a qui ho necessitava comprant censals i cobrant-ne les pensions anuals; també es dedicava a la compra de finques i masos que després els establia a peces a diversos veïns de la població. A l’any 1581 adquirí a subhasta el mas el mas Seguer de Llebrers i, posteriorment, n’establí les terres i la masia a diversos adquiridors. El mateix any, en Joan Salvà, capbrevà al Monestir de SFG. un camp de 3,50 vessanes anomenat camp Pasqualet que estava situat entre el que avui són els carrers d’Avall, a l’est, i el carrer Xavier Carbó, al sud, i precisament a la part sud oriental en el xamfrà d’aquest dos carrers s’hi aixecà l’anomenada Creu d’en Salvà, el peu de la qual es conserva en aquest lloc formant part de la paret de la casa d’en Narcís Dalmau, DEP., on encara hi gravat l’any 1582. No cal dir que l’illa formada pels dos carres indicats i pels carrers del Progrés i del Molí es corresponen amb el camp Pasqualet, llavors capbrevat.
En Joan Salvà a l’any 1584 fou escollit, el dia l’Epifania, formant part del braç major, com a Termener de la Universitat de Cassà, pel temps d’un any i el seu successor, en Pere Salvà, l’any 1618 capbrevava novament el camp Pasqualet al Monestir de SFG. Aquest Pere Salvà es casa amb la pubilla de la Torre Albertí de Llagostera i per aquest motiu obtingué el títol nobiliari de Donzell; el seu fill en Miquel d’Albertí – Salvà, va vendre, a l’any 1637, el Palau Salvà i la Torrre Salvana a Montserrat Vall-llobera i Ros que posteriorment la va adquirir la Universitat de Cassà.
La Universitat de Cassà convertí el Palau Salvà en hostal i la torre en presó: El Palau era arrendat a l’encant, al major postor, durant el termini d’un any. Per deixar constància d’això citarem un document de l’any 1726 en el qual es cita a en Salvi Abras mesurador de vi i ex hostaler de la casa que llavors era anomenada “La Torre d’Albertí” en motiu del casament indicat, i se’l comminava a evacuar la Torre i deixar-la lliure per a poder entrar-hi els nous arrendadors.
La finca, exceptuant la Torre, que fou subhastada el dia 22 de gener de 1841, suposadament degut a les Lleis de Desamortització de Mendizábal que entraren en vigor l’any 1835 amb les quals l’Estat s’apropià dels béns eclesiàstics i també dels béns del Comú o sigui dels Ajuntaments, llavors la casa va ser comprada per en Josep Frigola, pagès del veïnat d’Esclet que, després de les reformes necessàries, hi va fixar la seva residència. La Torre continuà a mans de l’Ajuntament.
LA FAMÍLIA FRIGOLA.
El darrer habitant de can Frigola va ser en Joan Frigola Almeda, qui va morir, als 91 anys, l’any 2014. Posteriorment els seus hereus van vendre la finca que fou comprada per L’Ajuntament de Cassà, el 27 de juliol de 2018, juntament amb l’arxiu patrimonial familiar; per tant després de 178 anys en tornava a ser propietari el nostre l’Ajuntament.
De la família Frigola segons els documents del seu propi arxiu entrà a l’historia l’any 1135 en el veïnat d’Esclet. La documentació, en pergamins, del mas Frigola, del qual en tenia la senyoria directa el Castell de Cassà, comença en el segle XII amb un sol document i s’allarga fins al segle XVII. Val a dir que l’estat dels pergamins es força precari i que el pas del temps i la poca cura en la seva conservació ha fet que 37 d’aquests documents siguin pràcticament il·legibles degut a estrips, forats, taques d’humitat i de rovell que han malmès el text i que la poca informació que se’n pot treure no és suficient per a poder entendre de que va el document, la resta de documents també pateixen el mateix problema i molts tenen alguna part del text danyada i, tot hi que es pot entendre el motiu del document, presenten algunes mancances com la interpretació del nom del notari o d’algun altre personatge o també part de la data i altres parts essencials del document.
Al segle XIII apareix com a titular del mas en Berenguer Frigola a qui el succeeix en Ramon Frigola i el fill d’aquest en Pere Frigola. En Pere Frigola ja en el segle XIV comença a comprar noves terres en el propi veïnat d’Esclet. El successor d’en Pere, en Guillem Frigola, l’any 1336, juntament amb la seva mare la Bruna Frigola, paguen una legítima a un germà i fill respectiu, en Pere Frigola que estava casat en el mas Seguer de Llebrers. El mas continua prosperant i hi ha registrades diverses compres de noves terres, dins el veïnat.
Cal remarcar que a l’any 1384 l’Abat del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, va establir a Guillem Frigola el mas Vilabella d’Esclet junt amb les seves cases, honors i possessions pel preu de 5.250 sous barcelonesos de tern d’entrada, per tant, en Guillem Frigola passà a ser senyor útil del mas Vilavella que era la Casa Forta del Monestir a Cassà, amb l’obligació, després de l’establiment, d’haver de recaptar anualment els censos dels nombrosos masos que, el monestir, tenia a senyoria directa dins la pròpia parròquia. Per tenir idea dels censos anuals que eren cobrats en diner, en espècie i amb feines s’havia de realitzar a la Casa de Vilabella, com a exemple es detallen els del mas Revell que posteriorment fou unit al mas Frigola; aquest pagava anualment la Monestir, per Nadal, 6 sous i 12 diners de tern i també un capó, havia d’anar a fer tres llaurades a les terres del mas, el més maig, i dues llaurades a l’època de sembrar i portar fems en els camps on es feia la sembra, també havia d’ajudar a batre a l’era del mas, a més havia d’anar a podar i veremar quan era el temps; també havia d’ajudar a les obres que es feien a la Fortalesa i Casa de Vilabella, netejar els valls de l’entorn de la Casa i plantar tires de ceps. A Vilabella en el moment de fer aquestes feines hi devia haver una important concurrència de persones en els camps i a la masia que, any darrere any, s’anaven repetint.
Al llarg del temps els Frigola havien entrat a formar part de la Universitat de Cassà, a vegades com a regidors i d’altres com a batlles. En el segle XIX durant l’ocupació francesa l’Antoni Frigola, fou nomenat batlle l’any 1813.
Ja en el segle XX, acabada la Guerra Civil, un dels fills del mas, en Lluís Frigola, es casà amb la pubilla del mas Oller d’Esclet i amb aquest casament ajuntaren també els seus patrimonis que a Esclet comprenien el mas Frigola, el mas Oller, el mas Nou i el mas Barnés. Dels masos Frigola i Barnés en té la propietat un dels fills d’aquest darrer matrimoni, en Joan Lluís Frigola i els altres dos masos passaren al seu germà en Josep Maria Frigola.
