Una història d’espies: CO.GE.CO, COMPAÑIA GENERAL DEL CORCHO; l’intent de Cambó de crear un monopoli de compra del suro a nivell mundial
El any 1900 va ser el millor any de la industria surera a casa nostre, a Espanya i també al món. A Catalunya hi ha 37 poblacions relacionades amb la industria surera, censades 615 fabriques que donen feina a uns 22.000 empleats. En aquest context no es de estranyar que els poders econòmics i politics del moment vulguin aprofitar-se de aquest sector amb un creixement exponencial en el primer quart de segle XX.
L’enigmàtic i “poderoso financiero catalan establecio en Bruselas” Manuel Pereña Salvatella, ja el 1922 crea Corchera Española domicliada a Via Laietana n.5 (domicili de Cambó) mes tard l’hi canvia el nom per Sociedad Anonima Industrial Corchera*, en el període compres entre als anys 1928 i 1929, crea un seguit de empreses que aglutinen el mon surer, per desprès entrar en pre-fallida, primer La Industrial Corchera Ibérica, mes tard la Compagnie Industrielle du Liège (CIL) de Brusel.les i per últim CO.GE.CO-IN (Compañia General del Corcho SAE, IN Industria Nacional) amb l’emparament de Francesc Cambó Batlle (Verges 1876-Buenos Aires1947), aquest interès de Cambó** esta motivat per el potencial econòmic del sector surer.
CO.GE.CO es la successora de la Compagnie Industrielle du Liège (CIL) de Brusel.les,
amb un capital de 100 milions de pessetes, un conglomerat de 18 empreses del mont i un valor de 297 milions, però amb unes deutes de 160 milions, estava formada per les catalanes La Suberina, Esteva y Masser, i La Corchera Catalana, les valencianes Corchera Levantina i La Industrira Corcho-Taponera i l’andalusa Industrial Corchera Mallol Hnos i una Fabrica a Almeria. A Bèlgica: Le Linoleum , Bouchonneries Réunies i La Quercine; a França: Societé Française de Liège i Solomite; a Itàlia: Fratelli Sasso, Società Sarda dei Sugheri, C.M.Bellu Sardaigne i Union Mercantile Italienne; a Alemania: Vereinigte Korkindustrie AG; a Suecia: Aktiebolaget Wicanders Korkfabriker; a Anglaterra: Motolino i National Cork Industries; als EEUU: Johnson &Turner Co ; a Algèria: Compagnie Africaine du Liège; i a Portugal: The Algarve Co.
Aquesta macro operació econòmica-política-industrial tenia per finalitat el control mundial del mercat de suro, principalment constituint un monopoli de compra, front el Trust America (Armstrong, Crown Cork) que controlava en aquells moments el sector surer.
A mitjans de 1929, CO.GE.CO. pateix una crisis de liquiditat, te que intervenir Cambó per salvar un crèdit de 24 milions de pessetes del Banco Central i de Ultramar que fa trontollar el conglomerat mercantil i el banc. El octubre de aquest mateix any el crac de Nova York ensorra el muntatge, la pujada de preus incontrolada en la mataria primera la primavera de 1929 i la baixa el 1930 es la puntillada final a aquesta aventura empresarial, que acaba en un procés de liquidació l’any 1936.
La trama orquestrada, una enginyeria financera de alta volada, pretenia obtenir del govern de Madrid, el monopoli de compra de matèria prima suro de tot el territori nacional, i així guanyar la guerra per la hegemonia en el món del suro a els Nord-Americans. Pro la llei aprovada per el Congres de els EEUU “Smooth-Hawley Tariff Act of 1929” de aranzels de entrada de productes elaborats de suro (entre un 30% a un 60%), mes el cavi de govern el 1930 a Madrid, Primo de Rivera, es substituït per el general Berenguer, i el 14 d’abril de 1931 amb la II República son el final de aquesta guerra de interessos econòmics. Aquest serà el últim intent orquestrat, però malt endegat, des de Catalunya de controlar el mon surer, guanya el Trus Amèrica, per donar anys mes tard la supremacia a Portugal.
Pero !!!!!!!!!!, qui era Manuel Pereña Salvatella, en la realitat no existia, com personatge real, era el alies de Jaume Planas i Casals***, espia?, agent del govern de Madrid?, agent d’en Cambo?, agent doble o triple que jugava amb els interessos del Trust America del suro i també del IN- Industria Nacional, naturalment per la seva butxaca i les múltiples interrelacions econòmiques de Cambó.
Una historieta d’espies en un entorn del suro. Un vodevil còmic si no hagués fet tant mal al sector surer català, provocant amb els seus resultats la decadència de la classe mitjana dels manufacturers surers del nostre país.
*Dirigida per Joan de Linares Delhom (Palafrugell 1881-1939 França fugin de la policia franquista), Alcalde de Palafrugell 1914-1916, tot poderós secretari del Consell d’Administracio de Manufactures del Cocho, pròxim a Cambó i Julian Basteiro.
**en els aquest mateixos anys Cambó constitueix la SAFA de Blanes (fibra sintètica)
* Informació procedent dels fons del Banco Central de Madrid, professor Gabriel Tortella, en F.Cabana 1994, IV.pàg.321
