Llibres d’actes Municipals.El llibre d’actes del període 1936-39 (IV), intent de reconstrucció.
Des de l’Acta de Reintegrament de l’Ajuntament Popular del 19 de febrer de 1936 a l’Acta de Constitució de l’Ajuntament en virtut del Decret de 9 d’octubre del 1936 de la Generalitat de Catalunya, que es porta a terme el 19 d’octubre.
La setmana passada acabàvem en la reunió extraordinària d’urgència del dia 2 d’agost de 1936, en la que detallaven les confiscacions acordades en aquesta reunió. Aquests mateixos dies varen sorgir de forma espontània i anàrquica els Comitès Revolucionaris que pretenien ser un contrapoder als ajuntaments constituïts i a l’ordre establert, les seves bases eren de CNT/FAI, en el cas de Cassà el seu cap, era Lluís Xena.
Avui continuem amb les reunions municipals hagudes en el segon i tercer trimestre del 36; les actes fetes pel secretari Emili Pla estan redactades “amb especial precaució per no definir actuacions que posteriorment poguessin portar problemes a determinades persones”; inclús aquesta frase d’Emili Pla transmet la prudència del funcionari. Recordem que Emili Pla Camps (1885-1961) va ser secretari municipal de Cassà des de 1924 a 1955 en el règim monàrquic, en la II República, durant de la Guerra Civil (1936-1939), i també durant la dictadura fins a la seva jubilació el 1955, amb 70 anys, circumstància extraordinària en temps tan convulsos. Va veure passar, mentre exercia la funció publica primer com funcionari i després com a secretari, titular 33 alcaldes.
Durant el mes d’agost, es fan reunions els dies 7, 12, 19 i 28. Entre molts assumptes de tràmit s’acorda: l’aportació de 500 pessetes en concepte de subscripció en favor de les famílies que lluiten per la llibertat, es contacta amb la Inspecció d’Ensenyament per la represa de les classes després de vacances donada la confiscació dels col·legis religiosos; alineació de cases en la connexió del centre amb la carretera Provincial. Agilitzar la mobilitat va ser una prioritat d’aquest consistori.
També es va acordar la incautació del Servei d’Aigües per l’abastament de la població pel caràcter públic tal com s’havia fet en molts altres ajuntaments.
El 28 d’agost s’acorda la destitució de l’arquitecte Municipal per ser persona desafecta a la República i element significat de dretes –Isidre Bosch i Bataller. El 16 de setembre es nomena nou arquitecte a Joan Roca de Girona, que forma part del Sindicat d’Arquitectes de Catalunya.
L’alcalde Dalmàs informa de la mort del brigadista cassanenc Agustí Planas en el front de la Batalla de Mallorca, una acció catastròfica per la República.
El dia 19 d’octubre a les 21 h es constitueix l’Ajuntament a la Casa Consistorial en reunió extraordinària sota la presidència del Jutge Popular, Ceferí Pla Camps, amb l’assistència de tots els Consellers electes en la reunió oficial dels representants dels partits polítics i sectors sindicals de la població. En virtut del Decret de la Generalitat de Catalunya de 9 d’octubre de 1936 Decret basat en el següent argumentari “per les circumstàncies extraordinàries que travessa el país, conseqüència de la commoció produïda per la guerra contra el feixisme, aconsellen d’emmotllar l’estructuració de la vida local, de manera que la conjunció de tots els partits i col·lectivitats que lluiten en el front i en la rereguarda pugui aportar amb llur participació aquelles activitats que millor serveixin per a la consecució dels que són ideals del poble” (1)
El consistori queda forma de la següent manera: Alcalde, Josep Dalmàs i Martí, segon Alcalde, Lluís Xena Matas, 3r Alcalde, Angel Dalamu Valenti, 4t Alcalde Lluis Olivé Artau, Consellers: Josep Coll Roset, Hermengildo Roura Tuneu, Victor Sabrià Cassà, Francesc Abella Sala, Lluís Adroher Sitja, Primitiu Cassà Mestres, Josep Suñer Crous, Carles Mir Bover, Ataulf Maymí Roca, Joan Vila Agusti, Pere Auradell Planas, Josep Novell Gaspart, Lluís Cassà Tibau i Josep Ors Isern.
Per acabar avui, les paraules de Josep Dalmàs en la constitució del consistori: Manifestem que el pensament de tots els reunits són de pensament antifeixista, busquen la llibertat de Catalunya, una República Democràtica i progressista, per la pau i benestar enfront dels feixistes, no passaran.
(1) Recordem les últimes eleccions locals plenament democràtiques a Cassà, varen ser les de 14 de gener de 1934, on es presenten dues llistes, una sota el nom de Centre Unió Republicana –Coalició Republicana d’Esquerres (que era una amalgama de diferents tendències polítiques d’esquerra) i que obtingué 964 vots i una altra presentada per Lliga Catalana –Concòrdia Cassanenca (netament de dretes) amb 621 vots.
