1936 any “del Alzamiento Nacional” inici d’una guerra civil de tres anys
El 19 de febrer del 1936 és la data que es constitueix novament el consistori sorgit de les eleccions de 14 de gener de 1934 i es redacta l’Acta de Reintegrament de l’Ajuntament Popular; els membres de la constitució inicial d’1 de febrer de 1934 havien estat depurats i substituïts per ordre governativa arran dels fets del 6 d’octubre de 1934.
Continuem amb els antecedents per arribar al Juliol de 1936. El dia 19 de febrer a les 20.30 h es reuneixen a la Casa Consistorial els consellers elegits sota la llista “Centre Unió Republicana- Coalició Republicana d’Esquerres” presidits per l’alcalde Josep Dalmàs, amb els regidors Antoni Igulada, Jacint Corominola, Miquel Solà, Giordà Mestres, Josep Coll, Josep Rubau, Josep Duch i Hermenegil Roura que era Conseller suplent a la llista del 34.
En aquesta reunió de consell s’acorda enviar un telegrama d’adhesió a l’Honorable President de la Generalitat Lluís Companys. També s’estipula que les reunions es faran el dimecres de cada setmana a 2/4 de 9.
D’aquesta manera cada dimecres, escrupolosament el consell es reuneix. Durant el primer semestre de 1936 es despatxe temes diversos: la concessió de l’obra de l’Escola Publica a la Cooperativa Obrera d’Edificacions de Girona, encarregar un padró de població per 1940 que sigui fidel reflex de la veritat, anomenar representants a la Federació de Municipis Catalans per a l’assemblea a celebrar el Saló de Cent de Barcelona, expropiació de 8.300 m², per import de 17.800,- pessetes, per l’edificació de la nova escola, renúncia del Conseller Enric Roca Bota, sol·licitud de Damià de Garriga per la nova fàbrica (can Damià)…
Per la Festa Major de 1936 el Centre República Federal demana fer l’envelat al passeig Vilaret i el Centre Unió Republicana al pati de les Escoles Nacionals (1) i una vela davant el local (l’actual plaça de la Coma).
Així arribem al juliol de 1936; en la reunió del 15 de Juliol, ja es detecta cert nerviosisme, s’inicia amb retard a les 21 h, i hi ha una renúncia de l’administrador de l’Hospital Sr. Roura, per una visita del Bisbe Josep Cartañà Inglés (1875-1963) a l’Hospital, de la qual l’alcalde se’n responsabilitza.
No hi ha més actes de reunions fins al 2 d’agost; ben segur que, després de la sublevació militar el 18 de juliol, hi va haver moltes reunions, però la prudència del secretari, Emili Pla, no en va deixar cap constància per evitar responsabilitats futures. És molt probable que durant aquestes dues últimes setmanes de juliol, l’Ajuntament encarregués el desmuntatge del retaule barroc, l’embalés amb saques de ràfia i les diposités al fons i la part dreta (antic local del sometent) de la capella del Carme-Sagrari.
El 2 d’agost de 1936, es convoca una reunió extraordinària d’urgència. Havien passat quinze dies del Alzamiento Nacional, del general Franco; primerament es fa constar la més enèrgica protesta contra la revolució feixista i l’adhesió més decidida al Govern de la República i a la Generalitat de Catalunya.
Tot seguit es prenen unes decisions transcendentals:
- Incautació de l’excasa rectoral per Hospital.
- Incautació de l’edifici que fins ara ha servit d’església, deixant per a més endavant la utilització.
- Incautació del convent i església de les monges.
- Incautació del edifici convent i escoles dels Germans de la Doctrina Cristiana (La Salle).
- Incautar també la casa núm. 6 de la plaça Clave (la Coma) per utilitat pública, per enderrocar-la(2) immediatament.
- Repartiment de 200.000,- pessetes per donar treball als obrers en atur.
Sense cap mena de dubte és l’inici d’un estat de guerra.
Continuaré la setmana vinent amb els llibres d’actes del període 1936-39
(1) segons m’informa la Mònica Reverter, que està fent la història del Centro, aquest envelat es feia el pati de l’Escola Vilaret, situat en l’actual carrer Martí Daussà.
(2) aquesta casa constituïa un coll d’ampolla molt important que dificultava l’entrada a la plaça de la Coma, exactament al davant de l’antic bar de can Benet.
